El Corsario, galeriaART Galeria d’art situada a l’hotel El Corsario, en una casa senyorial del segle XVII de Dalt Vila coneguda com cas Corsari Vell, ubicada entre els carrers de Ponent i de Santa Maria. La galeria va ser inaugurada el 17 d’abril de 1954, amb una exposició de Laureà Barrau, Erwin Broner, Wilson i Narcís Puget, entre d’altres. A partir d’aleshores va tenir un paper molt destacat al món intel·lectual i artístic de l’Eivissa dels anys cinquanta i seixanta, sobretot per la confluència de destacades personalitats foranes i locals. […] A més a més, també vinculat a aquesta galeria va sorgir el Grup Ibiza 59, que va comptar des d’un primer moment amb el mateix Emil Schillinger, Erwin Broner, Erwin Bechtold, Hans Laabs i Bob Munford, als quals aviat s’afegiren Haubensak, Katja Meirowsky, Egon Neubauer, Antonio Ruiz, Bertil Sjöberg i Thompson. Els artistes locals tengueren també el seu lloc a les sales de la galeria, com ho demostra l’exposició “Pintores Ibicencos” que va tenir lloc del 21 de juny al 3 de juliol de 1964 i que va comptar amb la presència d’Antoni Prats, Adrián Rosa, Carloandrés, Vicent Ferrer Guasch, Joan Orvay, M. Carmen Zaragoza, Antoni Marí Ribas, Antoni Pomar, Pilar Villangómez, Rafel Tur Costa, Joan Sans i Vicent Calbet. D’ençà que Ana von Osterburg va adquirir la casa el 1950, El Corsario es va convertir també en un establiment hoteler, […] Amb el canvi de propietat l’any 1999, l’actual hotel i restaurant-galeria El Corsario va obrir de nou les portes amb accés pel carrer de Ponent número 5 i va reprendre la seua agenda d’exposicions. [STP]
Grup Puget ART Grup pictòric format el 1962 pels pintors Vicent Calbet, Vicent Ferrer Guasch, Antoni Pomar i Antoni Marí Ribas “Portmany”, el col·lectiu reivindicava el nom i la figura de Narcís Puget Viñas, considerat el pioner de la pintura moderna eivissenca. El grup defensava una pintura diversa però arrelada a la terra i fou un referent en el món pictòric pitiús de començament dels anys seixanta. El 1962 exposaren a la Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions d’Eivissa i el mateix any presentaren la seua obra al Cercle de Belles Arts de Palma, exposició que repetiren l’any següent. El 1964 exposaren per última vegada a Eivissa. Aquell mateix any el grup es dissolgué i cada un d’ells continuà per separat la seua trajectòria artística. Moltes vegades s’ha interpretat la formació del Grup Puget com la rèplica d’uns artistes natius i d’arrel impressionista al grup de pintors d’altres procedències i abstractes aplegats sota el nom de Grup Ibiza 59. Les relacions pictòriques entre els dos grups foren quasi inexistents però sí que mantengueren bones relacions d’amistat i el Grup Puget fou invitat a exposar a la Galeria El Corsario , seu del Grup Ibiza 59. [EEiF]
Pomar Juan, Antoni (Eivissa 1927 – Eivissa 2017) ART Pintor. Nasqué en una família de joiers i ben aviat, als 14 anys, començà a treballar en l’ofici. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on tengué com a professors Josep Tarrés Palau i Ignacio Agudo Clarà , amb els quals va aprendre a dominar el dibuix del natural. A mitjan anys cinquanta estudià belles arts a l’Escola Superior San Carlos de València, on s’impregnà de la tradició de l’Escola Valenciana i, especialment, del tractament de la llum de Sorolla, qui ha incidit notablement en el seu estil figuratiu. En tornar a Eivissa començà a exercir com a professor a l’Escola d’Arts i Oficis, centre on l’any 1962 va obtenir per oposició la plaça de modelatge i buidatge, feina que exercí fins a la seua jubilació, el 1992. Presentà per primera vegada la seua obra en una exposició l’any 1943, a Arts i Oficis, amb Adrián Rosa. L’any 1961 va obtenir el Premi Fèlix Costa al I Saló Internacional organitzat per la Galeria El Corsario. El 1962 va participar en la fundació del Grup Puget, al costat de Vicent Calbet, Vicent Ferrer Guasch i Antoni Marí Ribas “Portmany”. Va participar en les activitats organitzades pel grup fins al 1964, any en què es dissolgué i cada un dels seus membres emprengué la seua pròpia trajectòria. El 1963 obtengué el Premi Tito Cittadini del XIII Certamen Internacional de Pintura de Pollença i el 1971 guanyà la Medalla de Plata de la I Exposició Internacional de Pintors d’Eivissa. Treballa principalment l’oli i l’acrílic i, als seus inicis, també la sanguina i el carbonet. Sempre fidel al seu estil figuratiu, d’ampla i enèrgica pinzellada, en les seues obres l’aplicació del color és energia i les formes són expressió de la contínua recerca de la clau, entesa com a allò permanent. Els seus temes més recurrents, amb elements d’inspiració propis de l’illa d’Eivissa sempre presents, són les natures mortes dels seus inicis, els retrats, els paisatges i, principalment, les escenes quotidianes i les marines. Presenta una visió subjectiva i romàntica, dinàmica, colorista i càlida del seu entorn més immediat, vestit amb un cert aire nostàlgic. Partint d’elements del natural impregna les formes d’un caire emocional, expressat en una estructura compositiva racional que geomètricament respon a un esperit sintètic i digerit d’allò percebut. Ha exposat regularment a la Sala d’Exposicions de “la Caixa” d’Eivissa i a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa. Cal destacar els seus dibuixos i pastels, de traç vibrant i segur i, principalment, la sèrie de 30 làmines de diverses èpoques recollides en la col·lecció titulada “Trajes típicos pitiusos”, editada per Diario de Ibiza (1992). Puntualment també ha realitzat escultures i modelats de formes dinàmiques en alumini i fusta. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa li varen dedicar una exposició retrospectiva, amb edició d’un catàleg, el 1998; aquell mateix any li va ser atorgat el premi Importante del Diario de Ibiza, en reconeixement a la seua trajectòria. [STP]
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera