Avui hem tingut la desagradable sorpresa de assabentar-nos de la mort del pintor Erwin Bechtold. Nascut alemany a la ciutat de Colònia (1925), va esdevenir un més dels pintors eivissencs que ens han acompanyat durant part del segle XX i de l’actual. Si viure i estimar l’illa durant 66 anys no és suficient per a considerar-lo nostre, no sé com i de quina manera s’adquireix la condició d’eivissenc. Amb menys temps, Picasso, va ser francès. Aquest pot ser el millor homenatge que podem fer a un artista que es va fer nostre a força de fer-nos seus
Pareix ser que va arribar per primera vegada a l’illa en 1954, però no va ser fins a 1958 que s’instal·là. Des d’aquí s’ha projectat a Eivissa i al món. Va formar part del Grup Ibiza 59, i també d’un efímer grup anomenat Ibiza 65. Ha exposat els seus treballs a Eivissa i fora d’Eivissa desenes de vegades, i va ser amic de tots el que varen voler adquirir aquesta categoria.
A qualsevol ressenya -dins o fora d’aquesta pàgina – trobareu un enfilall de reconeixements, premis i distincions que va obtenir a les nostres Illes i fora, i que va prestigiar al afegir el seu nom a la llista de guardonats.
Com deia Marià Villangómez, parlant d’una exposició col·lectiva en la que ell va participar juntament amb la pràctica totalitat dels pintors eivissencs de l’època: «Alguna cosa ens deu, i molt li devem»
El millor record i reconeixement serà aquest: fer-lo nostre per sempre. Un és més de la terra que l’acull per sempre, que de la que el va vorer néixer. Ell s’ha volgut quedar, per sempre, entre nosaltres
