Morí just al començament de l’eclosió pictòrica a Eivissa, però al solitari representant inicial de les nostres belles arts, s’havien afegit amb els pas dels anys una cohort d’artistes. No arribà Puget a crear escola -malgrat el que s’hagi pogut dir i escriure – com tampoc la crearen els pintors que el varen seguir, però si va aconseguir al llarg de la seva vida, i després, moltes vocacions a través de les seves ensenyances i la seva obra.
Si donam per vàlida la data de 1919, com l’any en què Sorolla visità l’Illa i animà amb la seva presencia i els seus consells a Puget a reprendre la carrera pictòrica abandonada, podríem dir que aquest any hauria de ser considerat la data iniciàtica de l’art a Eivissa. Dic si la prenem per bona, per mor de què a molts de llocs trobam la referència a un fantasmagòric viatge de Sorolla a Eivissa el 1917, del que no he pogut trobar el més mínim indici a la premsa local de l’època. El viatge que tots coneixem i que està ben documentat als diaris de l’època és el que Sorolla realitzà l’any 1919
S’ha dit si en Puget era sorollista o no. Pot ser que en la seva visió pictòrica s’allunyés de l’estil del mestre, sobretot amb el pas dels anys. El que sí que és cert és que Sorolla va ser per a ell un exemple fonamental i el seu referent artístic en tots els sentits. Sabem, per una conversa entre Isidor Macabich i Carloandrés – quan aquest darrer feia el retrat que coneixem del primer – que Puget es presentà a Sorolla a la seva arribada a Eivissa acompanyat per Isidor. Macabich, era en aquells moments un bon deixeble de Puget i aficionat a la pintura, art que conreà també amb bona mà durant alguns anys de la seva vida i que després va anar abandonant en benefici de l’escriptura. Puget es va presentar a Sorolla amb aquestes expressives paraules:
-Senyor, aquí té vostè el seu fill artístic – i assenyalant a Macabich – i aquest és el seu nét!
Lògicament Macabich mai va oblidar el seu debut artístic amb Sorolla.
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Puget Viñas, Narcís (Eivissa 1874 — Santa Eulària des Riu 1960) ART Fill únic d´una família benestant de Dalt Vila d´origen català, va rebre l´educació tradicional de l´època, a més d´una forta preparació musical. Cap a l´any 1895 es traslladà a Barcelona per estudiar violoncel i aprendre la professió de fotògraf. Va ser retocant els clixés amb pinzells i colors que va néixer el seu interès per la pintura. L´any 1901 es matriculà a l´Escola Superior d´Arts, Indústries i Belles Arts de Barcelona (la Llotja) on tengué de professor el retratista Antoni Caba i Casamitjana (1838-1907). Cinc anys més tard viatjà amb altres alumnes de l´escola a Madrid, on visità per primera vegada el Museu del Prado i, al mateix temps, quedà molt impactat per l´obra d´Eduardo Chicharro (1837-1949), que ja era aleshores un pintor molt reconegut. Poc després tornà a Madrid, ja com a alumne del prestigiós mestre, i continuà estudiant a la seua acadèmia durant dos anys, estudis que compaginava amb freqüents visites al Museu del Prado, on copiava les obres de Velázquez i Goya, els pintors que més admirava. Durant aquells anys fou un artista interessat pel nu, el retrat i les figures costumistes, tema aquest darrer en què continuà treballant al llarg de la seua vida. L´any 1908 va ser premiat a l´Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, pel retrat del bisbe de Menorca. Quan l´any 1909 tornà a Eivissa, l´illa estava empobrida per una difícil situació econòmica, mancada de tota tradició artística i no hi havia cap possibilitat de viure de la pintura. Continuà llavors el seu ofici de fotògraf, que segons diu Enrique Fajarnés Cardona havia iniciat l´any 1897 i en què va treballar de manera intermitent mentre acabava els estudis. Dins el camp de la fotografia, Puget va fer nombrosos retrats, el seu principal mitjà de subsistència en aquells moments, sobretot a famílies eivissenques, moltes vegades a gent de la pagesia que baixava a Vila, al seu estudi de Vara de Rey, com un gran esdeveniment. A més de retratista, va fotografiar el paisatge illenc i va deixar una important documentació de l´Eivissa de principi del s XX. Amb la seua càmera va enregistrar també els més importants esdeveniments que succeïren a l´illa, com la visita del rei Alfons XIII l´any 1904. Aquelles fotografies recollides en un àlbum es varen completar amb vistes de la ciutat i els seus voltants i foren regalades al rei, de manera que formen part de la col·lecció del patrimoni reial. El mateix va succeir amb la visita a Eivissa de l´infant Jaume de Borbó l´any 1929; en aquell cas varen participar en les fotografies, a més de Puget, Zamorano i Domingo Viñets. Poc després, quedà documentada una segona visita reial, que tengué lloc amb motiu d´unes maniobres militars. És igualment autor d´algunes de les imatges de les primeres postals que varen editar-se a Eivissa i de les il·lustracions publicades a Ibiza y Formentera: Guía gráfica editada per Josep Costa Ferrer “Picarol” l´any 1936. L´Arxiu d´Imatge i So de l´Ajuntament d´Eivissa conserva una valuosa col·lecció de fotografies i plaques de vidre de l´artista. Des de l´any 1916, ja casat amb Guillermina Riquer Wallis, es va instal·lar al pis del passeig de Vara de Rey, 9, on va muntar l´estudi de fotografia i una acadèmia de dibuix i pintura. Els primers alumnes foren Josep Tarrés Palau, Antoni Marí Ribas “Portmany”, Vicent Ferrer Guasch i, més tard, el seu propi fill Narcís Puget Riquer. Aquestes ensenyances continuaren a l´Institut d´Eivissa, on fou professor de pintura i de dibuix. Al llarg d´aquella dècada, va mantenir contacte amb tots els artistes que viatjaren a Eivissa, com Santiago Rusiñol, Rigobert Soler o Laureà Barrau (que acabà instal·lant-se a l´illa). L´any 1917 visità Eivissa el pintor valencià Joaquim Sorolla, el qual, quan va veure els olis de Narcís Puget, l´animà insistentment que tornàs a pintar. Aquesta trobada i la posterior l´any 1919, en què Sorolla tornà a Eivissa, marcaren el seu retorn a la pintura per ja no abandonar-la més. A mitjan anys vint, viatjà a París amb el seu company el professor Manuel Sorà. La visita al museu del Louvre i, sobretot, descobrir l´obra dels impressionistes, tan propers al que ell estava fent aleshores, varen marcar-lo profundament fins al punt de considerar-se ell mateix seguidor d´aquesta tendència. S´inicià en aquella dècada, i fins a la meitat dels anys trenta, un moment de gran creativitat en què ja apareixen els temes que perduraren al llarg de la seua carrera: escenes costumistes, festes tradicionals i personatges sols o en grups reduïts que porten la indumentària típicament eivissenca. En l´aspecte tècnic el color és utilitzat de manera valenta i lluminosa, en una pinzellada llarga i remarcant bé les figures. D´aquell període cal remarcar obres molt característiques del seu treball com pot ser la Festa pagesa amb una parella en primer terme que, com en pràcticament totes les figures, somriu obertament, tots dos ben vestits amb les millor robes i la dona lluint l´emprendada. La vida illenca que mostra Puget Viñas fou sempre, bé sigui en escenes de treball o de festa, una visió alegre i amable d´una societat venturosa i plàcida. Corresponen igualment a aquesta època les escenes de la processó del Corpus, la del passeig de Vara de Rey i de la berenada popular al Puig des Molins, entre altres de semblants. Totes estan preses des d´un punt de vista alt, en petit format, resoltes de manera ràpida i espontània, amb masses de gent, figures poc remarcades, quasi taques de color, que es converteix en el gran protagonista de l´obra i que Puget domina. Són les obres en què es mostra l´aspecte més personal de l´autor. La majoria dels seus quadres estan realitzats a partir de fotografies, estudis preliminars en què deixa molt clar l´interès pels detalls de les robes: fotos de pageses d´espatlles per avall en què l´objectiu es fixa únicament en el detall com cauen els trencs d´una gonella o com són els refacos que es deixen veure pels baixos dels vestits, i pels posats dels personatges que més tard reproduí en els olis. De la mateixa manera el dibuix va ser una eina imprescindible. Puget fou un incansable dibuixant que amb gran destresa tècnica i economia de gestos, de manera ràpida i sensible, suggereix formes a vegades tan sols insinuades que retraten la vida del seu entorn. És el moment de les primeres exposicions, de manera col·lectiva a Palma, l´any 1921, i ja individualment l´any 1925 i després el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona. Les obres es començaven a vendre i eren ben acollides per la crítica. L´any 1931 exposà al Museu d´Art Modern de Madrid i al llarg de tota aquella dècada presentà les seues obres en mostres col·lectives del Cercle de Belles Arts de Palma, a l´Ateneu de Maó i al Saló Ebusus d´Eivissa. Durant la Guerra Civil, Puget Viñas continuà pintant i d´aquella època s´ha de remarcar, per la seua qualitat i pel fet que documenta, el quadreBombardeig sobre Eivissa (1936), que mostra les flamarades de l´incendi al port. Entre 1939 i 1951 exposà regularment a les Galeries Costa de Palma, on el seu propietari i director Josep Costa Ferrer “Picarol” va donar a conèixer la seua obra. Durant els anys quaranta exposà diverses vegades a Barcelona, a la Sala Pallarès i a la Sala Vinçon. Aquells anys, d´una enorme producció artística, la temàtica continuà sent la mateixa i s´hi repetien les dones pageses treballant al camp, si bé hi solien dominar les figures soles, dones retratades de mig cos, escenes al porxo de l´església i en general es perderen la frescor i la lluminositat de la primera època. Aquestos foren els darrers quadres que va pintar, a causa de l´edat avançada i de la pèrdua de la visió, que li impediren continuar treballant. No fou fins a 1964 que la seua obra, juntament amb la del seu fill, Narcís Puget Riquer , s´exhibí de nou en una mostra homenatge a la galeria Xaim de Dalt Vila, dins de la I Setmana Cultural, que es va fer coincidí amb la I Biennal Internacional d´Art Universitari d´Eivissa. Posteriorment, l´any 1975, les obres dels dos Puget participaren en una mostra col·lectiva al Palau de la Virreina, a Barcelona. L´any 1995 la Sala de Cultura de “Sa Nostra” va presentar una mostra del pintor a Eivissa, com posteriorment ho va fer a les seues sales de Palma, Maó i Ciutadella, amb part de les obres del llegat que el seu fill Puget Riquer va fer a l´Estat espanyol i de col·leccions particulars, acompanyada d´un important catàleg. Més endavant, l´any 1997 la Galeria Van der Voort presentà una exposició dels seus dibuixos i l´any 2001 el Govern Balear, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura, va organitzar l´exposició del llegat Puget a l´edifici gòtic de la Llonja de Palma amb motiu de la qual es va editar un catàleg que recull la donació. L´any 2007 va ser inaugurat a can Llaudis el Museu dels Pintors Puget , on es pot veure en permanència l´obra dels dos artistes. Igualment, durant les Festes de la Terra, el mes d´agost del mateix any, l´Ajuntament d´Eivissa els concedí, a títol pòstum, sengles Medalles d´Or de la ciutat d´Eivissa. L´obra de Puget Viñas dins la pintura illenca ha estat de gran importància, atès que representa l´inici d´un moviment pictòric que continua els primers anys del s XXI. Ja l´any 1962, quan residien a Eivissa un bon nombre d´artistes estrangers que s´uniren amb el nom de Grup Ibiza 59 , i per tal de remarcar l´admiració pel mestre, la continuïtat de les seues ensenyances i els orígens illencs dels seus membres, va néixer el Grup Puget , format pels seus primers alumnes: Vicent Ferrer Guasch i Antoni Marí Ribas “Portmany”, a més dels joves Vicent Calbet Riera i Antoni Pomar Juan. [CVR]
Pintor, fotògraf i professor de dibuix i pintura. Fill únic de Salvador Puget Sentí i d’Isabel Vinyes Galibardo, perd la mare als 4 anys. Besnét de Josep Puget Navarro, natural de Barcelona, que s’establí a Eivissa el 1797, es cria a la casa pairal de la família amb el pare, l’oncle Narcís Puget Sentí, notari, l’esposa, Assumpció Chorat, i els tres cosins: Salvadora, Manel i Narcís.
La trajectòria professional del pintor es pot considerar dividida en 5 períodes diferenciats no tant per les característiques de la pintura com per les circumstàncies que envolten el desplegament de les seves activitats. El períodes considerats són els següent: anys de formació, abandonament temporal dels pinzells, temps de plenitud, anys de maduresa i darrers anys.
1) Anys de formació (1895-1909)
El 1894, als 20 anys, es trasllada a Barcelona per ampliar els coneixements de música (violoncel) i aprendre la tècnica de la fotografia. A Barcelona s’interessa per la pintura i es matricula (1901) a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, on és deixeble d’Antoni Caba Casamitjana (1838-1907). Posteriorment, a Madrid assisteix durant dos anys (1907-1909) a les classes de l’acadèmia d’Eduardo Chicharro (1837-1949). També estudia els grans mestres i fa còpies al Museu del Prado, sobretot de Velázquez i Goya.
Aquests anys treballa sobretot el retrat i la figura costumista, bàsicament la figura femenina, temes que es mantenen tot al llarg de la vida. El 1908 és premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid pel retrat del bisbe Joan Torres Ribas, que actualment es conserva al Palau Episcopal d’Eivissa.
Les exposicions que fa el 1995 i el 1996 la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’ en els seus centres de cultura de Mallorca, Menorca i Eivissa inclouen dos treballs d’aquesta època, Estudi de cap de dona (1895) i Noia amb guitarra (1895), que es reprodueixen en el catàleg.
2) Deixa els pinzells (1909-1919)
El 1909 torna a Eivissa i es casa amb Guillermina Riquer Wallis, de 32 anys, vídua i mare de dos fills. La nova parella té tres fills: Isabel (1910), Concepció (1913) i Narcís (1918). Per treure la família endavant fa de fotògraf i imparteix a casa seva classes particulars de dibuix i de pintura. Pensa que l’exercici de la pintura no li garanteix el nivell d’activitat i d’ingressos que necessita. Deixa paulatinament els pinzells, per bé que no perd el contacte amb el món de la pintura. Consta que el 1912 i el 1913 es relaciona amb Santiago Rusiñol arran del viatge que aquest fa a Eivissa. També es relaciona aleshores amb Laureà Barrau (que acaba fixant la residència a Eivissa), Rigobert Soler, Ignasi Agudo Clarà i altres artistes que visiten Eivissa.
El 1916 estableix el domicili a una casa de nova planta del passeig Vara de Rei, on munta l’estudi de fotografia. També hi instal·la una acadèmia de dibuix i de pintura, de la que són alumnes Josep Tarrés Palau, Antoni Marí Ribas “Portmany”, Ramon Medina, Vicenç Ferrer Guasch i, més endavant, el seu fill Narcís Puget Riquer, entre molts altres. Passat un temps, és nomenat professor de dibuix de l’Institut Santa Maria d’Eivissa.
El 1917 i el 1919, el pintor valencià Joaquim Sorolla (1863-1923) visita Eivissa. El 1917 aviat s’acosta a l’estudi de Puget, admira la pintura que té feta i l’anima perquè reprengui els pinzells. Li parla de l’animació del mercat de la pintura a Mallorca i en el conjunt de l’Estat.
3) Temps de plenitud (1920-1936)
Els anys 20 viatja a Paris amb companyia del seu amic Manel Sorà. Els dos visiten els museus del Louvre i Puget descobreix els impressionistes, amb els que se sent identificat.
Inicia l’activitat expositiva amb la participació a una col·lectiva de la Veda el 1921, que rep molt bones crítiques. El 1925 fa la primera exposició individual a les Galeries Laietanes, de Barcelona.
La seva producció incorpora ara obres fetes amb pinzellades ràpides i empastades, que no defineixen, sinó que només suggereixen els detalls. Combina una llum abundant amb colors intensos que donen resultats efectistes, molt frescos i força atractius. Capta figures en moviment i accentua les referències a instants fugaços de seqüències temporals dinàmiques irrepetibles. El 1930 pinta aglomeracions de persones en situacions festives. Fa ús de punts de vista allunyats i elevats, que li permeten construir perspectives àmplies i panoràmiques. Són obres d’aquesta època Amor i taronges (1920), Festa pagesa (1924), Verema (1932) i altres.
Manté el gust de sempre per la música i participa en la fundació de l’Orfeó eivissenc. Guanya un premi en el Concurs Nacional de Pintura, dedicat (1934) al vestit regional.
Narcís Puget Viñas, Verema, oli/tela, 1932
4) Anys de maduresa (1938-1950)
De tarannà liberal, Puget és un home amant de la família, tolerant i comprensiu. S’interessa pels esdeveniments del seu temps. La guerra civil i les seves manifestacions cruels l’afecten profundament. Els fets del 13 de setembre de 1936 en el Castell produeixen en ell efectes demolidors de ràbia i rebuig. Molts d’amics, coneguts i familiars van estar entre les víctimes d’un acte de barbàrie. Josep Tarrés Palau, un dels seus primers deixebles, salvà la vida, per bé que amb seqüeles físiques greus i duradores. Malgrat tot, continua treballant. La producció es redueix quantitativament, fins que a partir de 1938 la incrementa gradualment.
En algunes obres simplifica la definició de les formes i atenua el cromatisme. En altres manté les característiques dels treballs anteriors. Acabada la guerra, reprèn l’activitat expositiva, que manté fins que el 1951 es veu forçat a deixar de pintar. Exposa a les Galeries Costa, de Palma, per bé que no hem trobat referències concretes d’anys i dates. També mostra l’obra a Eivissa i Barcelona. En alguns casos presenta enquadraments descentrats que mai no deixen de banda la preocupació per la profunditat de les escenes. En són exemples les teles Nuvis (1941 ca.), Marieta (1941), Mercat (1943)., etc. També manté una activitat notable en la realització de dibuixos, apunts i notes.
5) Els darrers anys (1951-1960)
Té problemes amb la vista i el 1951 deixa de pintar i dibuixar. Mor als 85 anys un matí glaçat del mes de gener de 1960. El traspàs es produeix a Santa Eulàlia del Riu, on viu aleshores a una casa que té a la vora del mar. Deixa a Eivissa una petjada sòlida en favor del prestigi de la pintura, un grup de deixebles actius i una obra admirable i corprenedora.
Consideracions generals
El paisatge rural i urbà d’Eivissa apareix sovint en les seves obres de manera secundària o complementària. El paisatge en sentit estricte és escàs (J. M. Pardo-1996), per bé que en són exemples emblemàtics les teles Paisatge (1940 ca.) i Moros a la murada (1940 ca.), de llums suaus i cromatisme atenuat. El mar és tractat molt poques vegades com a part del tema principal i, fins i tot, com a element complementari. Els olis sobre cartró titulats “Infants a la platja” (1932), de clares ressonàncies sorollistes, constitueixen les úniques obres en les que el mar focalitza l’atenció de l’espectador. Les composicions Berenada de Sant Ciriac (1930 ca.), Berenada popular (1930 ca.) i Berenada en els Molins (1930 ca.), mostren el mar de manera secundària i per raons obligades de d’ubicació dels fets. És curiós observar cóm en els treballs del pintor, que ha nascut i viu a una illa amb una població abundant dedicada a la pesca, no apareixen figures de pescadors ni escenes de pesca, llevada la tela que titula Neptú (1935 ?), que reprodueix el rostre d’un conegut mariner.
La temàtica predominant ve donada per la s composicions de grups de persones amb protagonisme predominant de la figura femenina. Li agraden les visions instantànies d’escenes en moviment. Se sent a gust amb grups nombrosos o, fins i tot, molt nombrosos o multitudinaris (Passeig de Vara de Rei, 1930; Berenada de Sant Ciriac, 1940 ca.). Exalta el vestuari típic d’Eivissa, sobretot el femení dels dies de festa (Festa pagesa, 1924; “Tipus eivissencs, 1934; Festeig, 1934ca.). Tracta amb encert el retrat (Autoretrat, 1933) i les composicions de figura equivalents (El guitarrista cec, 1920). Presta atenció a les cerimònies religioses d’interior (L’organista, 1920 ca.) i d’exterior (Processó del Corpus, 1925 ca.). S’identifica amb les festes i les celebracions al carrer. Tracta temes relacionats amb la música, com ara el guitarrista, l’organista, la noia amb guitarra, la cantant, etc.
Fa ús d’una paleta que es manté molt similar al llarg dels anys. Situa les escenes en moments de llum intensa, fet que contribueix a crear forts contrastos de color i combinacions d’un cromatisme alegre i vistós. Abunden els vermells i els blancs, que acompanya amb grocs i blaus, que de vegades esdevenen els predominants.
Prepara les composicions amb apunts, notes, esquemes i, també, amb l’ús no infreqüent, de la fotografia. Treballa dos tipus de pintura: la de format reduït, ràpida i poc detallada, i la de gran format, ben treballada i detallada. Són de gran format les teles titulades Tipus eivissencs (1934) (146×114,5 cm), Festeig (1934 ca.) (166×223 cm), Les tres germanes (1947) (119×145 cm), i altres.
La distribució de les figures dins la composició, els enquadraments i els punts de vista que fa servir en la preparació, concepció i execució de les obres, reflecteixen els hàbits de fotògraf del pintor.
A partir de 1909 no pinta fora d’Eivissa, llevades excepcions. Els seus temes són els personatges eivissencs, el paisatge de l’illa, les labors del camp, les festes populars, etc. Eivissa és el seu objecte d’observació i anàlisi.
Transcendència de l’obra
Després de l’òbit, la seva figura i la seva obra són objecte de diverses exposicions i homenatges, que culminen amb la inauguració el 30 d’abril de 2007, a Can Llaudis, Comassema o Francolí, de Dalt Vila, del Museu Puget.
El 1962 es constitueix a Eivissa el Grup Puget, integrat pels pintors Vicent Calbet, Vicent Ferrer Guasch, Antoni Pomar i Antoni Marí Ribas “Portmany”.
La seva obra és present a nombroses exposicions de caràcter col·lectiu (Paisatges abans, 100 anys, 100 pintors, 100 anys de pintura de Sa Nostra, etc.). El 1995 és objecte d’una important exposició monogràfica, organitzada i realitzada per l’Obra Social de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, que es presenta a Menorca, Palma i Eivissa. S’acompanya d’un catàleg amb il·lustracions a color, textos de 7 autors i 196 pàgines.
El 2001 es mostren a sa Llonja, de Palma, sota el títol de Llegat Puget les obres (del pare i del fill) donades per la família al Ministeri d’Educació i destinades al Museu Puget.
Té una entrada a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (EEIF), la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM) i la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. La via de Ronda d’Eivissa duu el seu nom. Un carrer de Sant Antoni de Portmany està dedicat a la seva memòria.
Hi ha obra seva al Museu Puget (Eivissa), Palau Episcopal d’Eivissa, Institut Santa Maria (Eivissa), Consell Insular de Mallorca, col·lecció d’Endesa-GESA, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, col·lecció de la família i nombroses col·leccions privades de les illes.
Exposicions
(Relació incompleta)
1908 Societat Cultural Ebusus, Eivissa
Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid
1921 Saló àrab de la Veda, Palma
1925 Galeries Laietanes, Barcelona (exp. individual)
Saló àrab de la Veda, Palma (exp. individual)
1929 Galeries Laietanes, Barcelona (exp. individual)
1930 Pintures d’Eivissa, Galeries Costa, gener
1931 Saló d’Art Modern, Madrid
1932 Ateneu Científic, Literari i Artístic, Maó (exp. individual)
Societat Cultural Ebusus, Eivissa
Pintures d’Eivissa, Galeries Costa, desembre
1934 Concurs Nacional de Pintura, Madrid
Pintures d’Eivissa, Galeries Costa, maig
1940 Sala Pallarès, Barcelona (exp. individual)
1942 Sala Vinçon, Barcelona (exp. individual)
1944 Galeries Costa, Palma (exp. conjunta amb el fill)
1945 Galeries Costa, Palma, octubre (exp. individual)
1956 Cercle de Belles Arts de Palma (exp. d’homenatge)
Exposicions retrospectives
(Posteriors a 1960)
1964 Galeria Xaim, Dalt Vila, Eivissa (exp. conjunta amb el fill)
1975 Palau de la Virreina, Barcelona (exp. col·lectiva)
1986 Paisatges abans, Govern Balear, Cercle de Belles Arts de Palma.
1989-1990 Pintura a ‘Sa Nostra’: del Renaixement al Post-Impressionisme, Centre de Cultura ‘Sa Nostra, Exposició inaugural del Centre, Palma.
1993 100 anys, 100 pintors, 1893-1993, Exposició a sa Llonja i a la Sala Guillem Mesquida, maig-juny de 1993, Palma.
1995-1996 “Narcís Puget (1874-1960)”, Obra Social de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Exposicions Sala de Cultura d’Eivissa, Sala de Cultura de Ciutadella, Sala de Cultura de Maó i Centre de Cultura de Palma, Palma, 1995.
1997 Galeria Van der Voort, dibuixos (exp. individual)
2001 Llegat Puget, sa Llonja, Ministeri de Cultura i Govern Balear, Palma (exp. conjunta amb el fill), Palma.
2012 Costumisme i paisatge (100 anys de la col·lecció ‘Sa Nostra’). Pintura 1850-1950, Exposicions a Sala de Cultura d’Eivissa, Centre de Cultura de Palma i Museu de Menorca.
Bibliografía
José M. PARDO, “Puget Viñas, Narcís”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 64-71, Promomallorca ed., Palma, 1996.
José M. PARDO, “Narcís Puget Viñas, 1874-1960”, ‘Catàleg-1995’, pàg. 35-49.
Miquel ALENYÀ, “Narcís Puget Viñas”, ‘La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)’, pàg. 43, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.
CATÀLEG-1995, “Narcís Puget (1874-1960)”, Obra Social de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Exposicions Sala de Cultura d’Eivissa, Sala de Cultura de Ciutadella, Sala de Cultura de Maó i Centre de Cultura de Palma, Palma, 1995.
Vicent MARÍ TUR, “Puget a la distància i a la proximitat”, ‘Catàleg-1995’, pàg. 21-24.
Maria Josep MULET, “Narcís Puget, fotògraf”, ‘Catàleg-1995’, pàg. 29-33.
Guillermina PUGET, “Narcís Puget en el record”, ‘Catàleg-1995’, pàg. 15-19.
CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors, 1893-1993”, Sa Llonja i Sala Guillem Mesquida, maig-juny de 10993, pàg. 38 i 147, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, 1993.
Rafel PERELLÓ, “Narcís Puget Viñas”, ‘Paisatges abans’, pàg. s/n, núm. 46, 47 i 48.
Príam VILLALONGA, «Pintura a ‘Sa Nostra’: del Renaixement al Post-Impressionisme», Obra Social de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Barcelona, 1989.
Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Narcís Puget”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 264-265, L. Ripoll editor, Palma, 1981.
Joan CABOT LLOMPART, “Ibiza y sus pintores”, Imatge 70, Eivissa, 1979.
Fundació Carloandrés
Carrer de Formentera, 1, 4 pis.
07800 Eivissa
Tel: 971917888 / 670 246 326
www.carloandres.eu
[email protected]
