A Saragossa estudia en l’Acadèmia Abel Bueno. Completa la seva formació amb viatges per Europa, visites a museus i amistat amb pintors com Joaquín Mira i Santiago Rusiñol. Sense pèrdua de contacte amb Saragossa, perquè en aquesta ciutat exposa amb periodicitat, s’instal·la a Barcelona.
El seu viatge a París, 1925 i 1926, és de notable importància, perquè a més de conèixer a artistes com Picasso, Van Dongen i Fujita viu un ambient disparat cap a múltiples línies artístiques. Coneix variats ambients i pinta algun quadre reflectint el cabaret parisenc.
Va viure uns anys a Eivissa, on va donar classes de pintura a alguns pintors eivissencs. Va tenir el seu estudi darrere l’actual Hotel Parque. Allí, va donar classe de pintura a Antoni Prats Calbet «Coc», Guillem Vadell, Toni Marí Ribas «Portmany», Joan Ribas «Joanet des Mestre» i Pepe «Savi», que pintaven els mateixos temes que el mestre Rincón, cadascun a la seva manera. Prats Calbet acusa una forta influència de Rincón pel que fa a la temàtica de bodegons. També va pintar, especialment paisatges, a Mallorca
Comença amb un període expressionista i cubista, sempre a principis dels anys vint. Paisatges aragonesos, naturaleses mortes i retrats són els seus temes preferits. A vegades prepara una exposició vivint als pobles que seran tema per als seus quadres. Obra figurativa i realista de gruixut empastament i tala pinzellada. A vegades, el mar és tema de notable interès a reflectir impactants solituds. Color entonat evitant estridències.
1946. Cercle de Belles Arts. Palma
1946. Galeries Mora. Sóller
Diccionari antològic d’artistes aragonesos, 1947-1978; Institució «Fernando el Catòlic», Zaragoza, veu de Manuel García Guatas.
García Guatas, Manuel: Pintura i art aragonès (1885-1951); Llibreria general, Col·lecció «Aragó», núm. 3, Zaragoza, 1976.