Micus no va anar a escola, per diferents problemes de salut va estar molts anys convalescent en hospitals i clíniques i és, en aquesta poca convencional infància, on es forja l’artista.
Amb el final de la Segona Guerra Mundial va tornar a caminar i va començar a pintar. Entre 1948 i 1952, estudia en l’Acadèmia d’Art de Stuttgart amb Willi Baumeister
El que a primera vista ressalta de l’obra de Micus és la concepció dual de les seves obres. Entre 1952 i 1953, sorgeixen els primers quadres dividits.
A partir de 1953, va treballar com a creador d’il·lustracions, mitjançant, en aquell moment, nou estil de realisme fotogràfic, i va ser dissenyador de diverses revistes alemanyes, com Familienfreund, Stern, Freundin, Warentest i Quick, al costat del diari Zeitung.
En 1962, va crear els primers ‘Coudrages’, cosit de teles, que serveix de frontera material entre les dues àrees pictòriques, una altra aportació original de l’artista.
En 1968 va ser el seu primer viatge a Eivissa. El col·lectiu artístic Syn, del qual Micus era membre, va decidir visitar al seu amic Erwin Bechtold, que havia emigrat a l’illa en 1958. Des de 1972, va establir la seva residència definitiva en Ca Portes de Jesús.
Va formar part del grup d’artistes al voltant de la galeria de Carl van der Voort on va exposar per primera vegada en 1974. Amb van der Voort va tenir una llarga amistat i el galerista es va convertir en un important promotor de la seva producció artística. En 1980, va presentar la primera exposició en el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i en 1992 a la Sala de Cultura de Sa Nostra d’Eivissa.
En 1989 va fundar l’Espai Micus.
1992. Sa Nostra. Eivissa
2025. 100 años Eduard Micus. Espai Micus. Eivissa