Pintor. És fill de Marià Calbet, barber, i de Catalina Riera, que regenta una adrogueria. Té tres germans. Un any després del seu naixement, la família trasllada el domicili a Dalt Vila, on ell resideix fins que fa els 25 anys (1965).
El 1951, amb onze anys, comença els estudis de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. Un any més tard, compatibilitza els estudis amb el treball com a auxiliar de la barberia del pare. El 1956, ingressa a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València. Fa els dos primers cursos com a estudiant lliure: va a València solament per als exàmens. El 1957 trasllada la residència a València, assisteix regularment a les classes de l’Escola i, acabada la carrera , es titula (1959). A l’acadèmia estableix amistat amb Manolo Valdés, Enric Solbes, Antoni Riera Terrades, Manel Naranjo, Vicenç Macià i altres condeixebles.
Durant els dos anys d’estada a València descobreix i admira la pintura medieval del Museu de Belles Arts Pius XII, que l’atreu i l’impacta. També descobreix la pintura expressionista europea, sobretot la de Georges Roualt (1871-1958) i la d’Edvard Munch (1863-1944), que a partir d’aleshores considera els seus mestres. Durant aquests anys l’ajuden i animen els pintors Ignasi Agudo Clarà i Antoni Pomar. També l’ajuda el col·leccionista i amic Ramon Medina.
Es relaciona amb el Grup Ibiza 59, que el mou a assajar l’informalisme gestuals, que incorpora al repertori de recursos que té a l’abast tot al llarg de la seva trajectòria professional. El 1960 i el 1961 visita vàries ciutats europees mogut, sobretot, pel desig de visitar museus. Admira els expressionistes i altres pintors. El 1962 resideix a París tot un any amb el suport d’una beca del Govern francès, que complementa treballant. El 1963 resideix a Lübeck (Alemanya), fet que li permet ampliar els seus coneixements dels pintors expressionistes. El 1962 participa en la fundació del Grup Puget (1962-1964), que té un recorregut breu i es dissol el 1964.
Exposició de Vicent Calbet Riera, La tauromàquia,
Galeria Via2, 2010
Per a la pintura fa ús de diverses tècniques: oli/tela, oli/paper, oli/fusta, collage/paper, oli i collage/paper, tècniques mixtes, etc. Per al dibuix usa el carbonet, el pastel, la tinta xinesa, el guaix, el llapis, les ceres, la ploma, el pastel i la ploma, etc. També practica l’aquarel·la. Els suports més usats són la tela, el paper i la fusta. Els colors predominats són el blau, el verd, el groc i els blancs.
La pintura de Calbet evoluciona amb el temps i s’hi poden identificar vàries etapes prou ben diferenciades.
1) Ressonàncies del vell costumisme (1958-1964)
Les primeres obres del pintor presenten ressonàncies de la vella escola paisatgística i costumista valenciana de la fi del segle XIX. Pinta paisatges rurals amb cases de pagès, personatges, camins de ferradura, sementers tancats amb parets de pedra, processons i manifestacions col·lectives de religiositat, festes populars al carrer, etc.
Esbossa el dibuix, dóna importància al color i fa ús d’una pinzellada solta, fluïda i lleugerament empastada. La temàtica del seu treball respon a les ensenyances que rep en el període d’estudi i formació.
El 1959 rep tres premis de la Galeria El Corsario i obté la tercera medalla de la II Exposició d’Art Jove, de Madrid i fa la primera exposició individual a la Galeria Tanit, d’Eivissa. El 1964 fa dues exposicions, una a les Galeries Quint (Palma) i l’altra a la Galeria El Corsario (Eivissa). També participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts, de Madrid. El 1962 viu un idil·li amb Elke, la seva núvia alemanya.
Pertanyen a aquesta època les obres Paisatge. Església de Sant Jordi (1959), Retrat de dama (1964), L’últim sopar (1964) i altres.
2) Temps d’avanços (1965-1971)
Gradualment, el pintor abandona les temàtiques costumistes i fan la seva aparició els collages i treballs informalistes, que recullen bona part del que ha vist i ha après en els seus viatges o amb les seves relacions amb els artistes estrangers que resideixen en a l’illa.
Exposa a la Galeria i sala de concerts Iván Spence d’Eivissa poc després de la seva inauguració. Acusa la influència d’artistes residents a Eivissa, com Erwin Broner, Dimitrenko, Giorgio Pagliari, etc.
El 1966 obté el primer premi de pintura de la II Biennal Internacional d’Art d’Eivissa. Participa en vàries exposicions nacionals. El 1971 lloga Can Pubill per viure i pintar a plaer. Obté el primer premi de la primera Exposició Internacional de Pintura d’Eivissa.
Són d’aquesta etapa les obres “Artista al seu estudi” (1966) i nombrosos collages sense títol, difícils de citar.
3) Anys de maduresa (1972-1985)
El 1971 instal·la l’estudi a Can Pubill, als afores de Sant Josep, on es concentra en la feina. No deixa de costat les relacions amb les galeries, però trenca amb el seu marxant a l’estranger. No disminueix el ritme de treball i de producció. Apareixen depressions, que aconsellen una etapa de descans per donar pas, tot seguit, a un període més assossegat de feina, amb el ritme d’una exposició anual.
Incrementa l’activitat expositiva amb mostres a Eivissa, Palma, Barcelona, Saragossa i Dinamarca. Són d’aquesta època les obres Composició (1982), Composició (1985) i altres, en gran part sense títol.
4) Temps de plenitud (1986-1994)
Incrementa la producció d’obres de petit format. Utilitza deixalles i materials usats per crear les seves caixes. El 1989, Guillem Frontera publica el llibre Vicent Calbet, que parla del pintor i de la seva obra. D’altra part, reprèn el tema religiós, que tracta des d’una perspectiva nova.
El 1991 exposa a la Fira d’Art de Niça. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i l’Ajuntament de Palma acorden muntar una exposició antològica de l’artista amb el títol de “Vicent Calbet. Trenta anys de pintura”, que es mostra a Eivissa i a Palma.
La seva obra esdevé més lírica i més intimista. Lluny de la grandiloqüència i bolcada en la realitat quotidiana, colpeix, sedueix la mirada i enamora. El pintor es mostra segur del que fa. Es troba en un moment dolç per a la creació i la construcció de les obres. El 1985, als 46 anys, es troba en condicions de ser ambiciós i gaudir-ne.
Són obres d’aquests anys Del blanc al verd (1988), Sense títol (caixa de papallones) (1988), Paràfrasi de Rembrandt (1989), Església (1990), Església (1991), Es Vedrà (1992), etc.
Marxa al Japó acompanyat de l’amic Antoni Planells. El viatge amb avió li fa pànic i el fatiga més del compte. A la ciutat de Fukuoka, ha de preparar una exposició en el Museu local d’Art Contemporani. Arriba força cansat i es retira aviat a descansar. Al matí el troben mort al llit. Tenia 53 anys. L’exposició no es fa i les teles que hi aportava (La Tauromàquia i altres) són trameses a Eivissa. El 2009 es mostren al Centre Cultural s’Alamera (Eivissa).
Té una entrada a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. La Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears li dedica una entrada extensa. Una plaça de la vila d’Eivissa duu el seu nom. Tenen obra seva el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, la col·lecció d’Art Serra, El Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard” (Palma) i col·leccions privades d’Eivissa, Mallorca i d’altres indrets.
Bibliografia
CATÀLEG-2002, Poètiques modernes. Obra sobre paper a la col·lecció Serra, gener-febrer de 2002, pàg. 46, Ajuntament de Palma, Consell Insular de Mallorca, Govern de les Illes Balears, Palma, 2002.
Elena RUIZ SASTRE, “Calbet Ribas, Vicent”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg.345-352, Promomallorca ed., Palma, 1996.
Elena RUIZ SASTRE, “Les caixes de Vicent Calbet”, ‘Catàleg-1993’, pàg. 19-20.
Antonio COLINAS, “Entre el combat i la calma”, ‘Catàleg-1993’, pàg. 13-15.
Guillem FRONTERA, “Vicent Calbet”, Enciola ed., Barcelona, 1989.
CATÀLEG-1993, “Vicent Calbet. Trenta anys de pintura”, Ajuntament de Palma i Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Eivissa, 1993.
José M. SARRIEGUI (Coord.), “Vicent Calbet”, ‘Las Artes’, Basilio Baltasar ediciones, pàg. 50-51, Palma, 1990.
Josep P. RIBAS, “Artistes a Eivissa. Vicent Calbet”, Live Ibiza, http://www.liveibiza.com/ibiza_art/vicent_calbet2.htm, sense data.
Exposicions
1960 Galeria Tanit, Eivissa
II Exposición de Arte Joven, Madrid
1961 Sala Rovira, Barcelona
1963 Kunstlerklub Die Insel, Hamburg
1964 Galeries Quint, Palma
Galeria El Corsario, Eivissa
Exposició Nacional de Belles Artes, Madrid
1965 Galeria Ivan Spence, Eivissa
1966 II Bienal d’Art d’Eivissa, Eivissa
1967 Gallery City of Stockholm, Estocolm, Suècia
1968 Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid
XII Saló de Maig, Barcelona
1969 Galeria 5, Eivissa
Galeria Ariel, Palma
Atlantis Gallery, Duisburg, Alemanya
1970 Galeria Chedel, Ginebra, Suïssa
Galeria Marlekin, Estocolm, Suècia
Galeria L’Ull de Vidre, Palma
1971 Sala Libros, Saragossa
Atelier Gallery, Milà, Itàlia
Galeria de Morona, Milà, Itàlia
Galeria Alfa, Madrid
Galeria Latina, Palma
Museu de Pintura, Osnabrück, Alemanya
Exposició Internacional de Pintura, Ajuntament d’Eivissa, Eivissa
1972 Gallery Petit, Londres, RU
Atlantis, Duisburg, Alemanya
Kunstenaarscentrum, Bergen, Bèlgica
1973 Sala Libros, Saragossa
Galeria Joan Blanes, Palma
1974 Galeria Llatina, Palma
1975 Galeria Jeksen, Copenhague, Dinamarca
Galeria Quatre Gats, Palma
1976 Galeria Eivissa, Eivissa
1977 Galeria Norai, Pollença, Mallorca
1982 Sala de Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa
Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO), Madrid
1983 Sala de Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa
Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO), Madrid
1984 Sala de Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa
Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO), Madrid
Mostra Itinerant d’Art d’Eivissa, Eivissa
1985 Sala d’Exposicions, “la Caixa”, Muro, Mallorca
Sala de Cultura de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa
Mostra de Cultura de les Balears, Cotlliure, França
1987 Sala Pelaires, Palma
Fira Internacional d’Art Contemporani (ARCO), Madrid
1989 Galeria Van der Voort, Eivissa
Galeria Bisart, Palma
1990 Galeria Fenici, Madrid
“Paràfrasis”, Sala de Cultura, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Eivissa
1991 Fira d’Art, Niça, França
1992 Galeria Bisart, Palma
Secció de les lles Balears del Pavelló Espanyol, Fira
Universal de Sevilla, Sevilla
“Rutes balears. Confluències culturals de la Mediterània”,
Govern Balear, Washington, EUA
Galeria Urbe, Alcúdia, Mallorca
1993 “Vicent Calbet. Trenta anys de pintura”, Ses Voltes,
Ajuntament de Palma, setembre-octubre
“Vicent Calbet. Trenta anys de pintura”, Museu d’Art
Contemporani d’Eivissa,novembre-desembre
Exposicions de reconeixement i d’homenatge
(Posterior a 1994)
2002 Poètiques modernes, Obra sobre paper a la col·lecció Serra, gener-febrer.
2009 Tauromàquia, Centre Cultural s’Alamera, Eivissa
2010 Tauromàquia, Galeria Via2, Eivissa, novembre-desembre
, seu del Grup Ibiza 59. [EEiF]