Agudo Clará, Ignacio

(Saragossa 1880 – Eivissa 1966) Malgrat que no arribar a Eivissa fins al 1936, Clará ocupà una posició d’importància a la pintura eivissenca de principis de segle.

Pintor de vocació tardana, havia estudiat música i desenvolupat una important carrera musical a Barcelona, com a compositor i músic, arribà a ser primer violí del gran Teatre del Liceu. Com pintor va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on va ser deixeble del pare de Picasso, José Ruiz Blasco.

A Barcelona va estar vinculat amb el Cercle Artístic perquè va presentar les seves obres en els certàmens que aquesta institució organitzà en 1910 i en 1913. Residia en el número 27 del carrer Ramelleres de Barcelona. Va realitzar els dibuixos per a il·lustrar l’edició de l’Atlántida (Montaner i Simon) de 1930.

Tocava el piano per a programes de ràdio cap a 1928. La seva principal exposició va ser la duta a terme en les galeries Laietanes (olis) de Barcelona el març de 1935 juntament amb Alexandre Creixams Soto. Poc abans d’esclatar la guerra civil, es va traslladar a viure a Eivissa on va exercir de professor a l’Escola d’Arts i Oficis i en l’Acadèmia nocturna Enseny de Sant Antoni. Es va casar a Eivissa el 25 de maig de 1936 amb la pintora Purificació Ortí Pastor, van tenir com a únic fill a Ignacio, qui va contreure matrimoni amb la pianista i concertista valenciana Marisa Zacarés.

Malgrat això, no feu els estudis superiors de Belles Arts fins després de la guerra civil i quan ja s’havia traslladat a Eivissa amb la seva dona, la també pintora Purificació Ortí. Clará va cursar els estudis de Belles Arts a València durant els anys quaranta, i fou professor de dibuix artístic de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. Fou professor d’una nòmina important de les noves generacions de pintors eivissencs, entre ells Vicent Calbet, Antoni Pomar i Adrian Rosa. A la seva jubilació la seva plaça va ser ocupada per un altre dels pintors de la nova generació d’eivissencs vinguts de fora, Carloandrés.

La pintura de Clará està influenciada pel romanticisme alemany. Composicions fantàstiques, amb freqüents referències religioses o costumistes. Quasi sempre va pintar a l’oli, malgrat que feu simpàtiques composicions en dibuix que després comercialitzava en carpetes per al turisme incipient. Avui en dia aquestes carpetes han esdevingut autèntiques rareses, donat que els seus compradors solien ser estrangers. De tant en tant apareixen algunes làmines soltes.