El passat dijous trenta-u de juliol va tenir lloc a Eivissa la inauguració de l’exposició “L’illa dels pintors. Noves adquisicions de la Fundació Carloandrés” a la Sala Capitular de l’Ajuntament d’Eivissa, amb la presència dels organitzadors, la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa Carmen Domínguez, la directora de l’AISME Fanny Tur i el president de la Fundació Carloandrés, així com representants del Patronat i d’altres institucions.
Dins del programa de les Festes de la Terra, aquesta exposició és la segona de les dedicades – sota el mateix títol – a mostrar la col·lecció de pintura del segle XX a Eivissa de la Fundació Carloandrés.
La Fundació, seguint el pensament artístic de Carloandrés mostra, com sempre, el més absolut respecte envers totes les formes d’expressió artística, independentment de la seva tècnica o la seva manera d’entendre l’art; sense posar per davant un estil per sobre d’un altre. Carloandrés encara que es va decantar pel realisme, també va experimentar amb el cubisme, l’art abstracte o l’expressionisme.
Un altre objectiu de la Mostra, és reivindicar un gran museu per als pintors del segle XX a Eivissa, i aquest és un treball en el qual volem implicar a tota la societat eivissenca, no tan sols les institucions com el Consell o l’Ajuntament de Vila. Eivissa gaudeix del MACE i del Museu Puget, però manca d’un gran espai que atresori la totalitat de la seva tradició artística. Volem un altre espai museístic amb una visió distinta i més àmplia dels creadors d’Eivissa del segle XX, les obres dels quals mereixerien estar penjades en aquest nou equipament cultural. En aquesta llista hauran de figurar des d’Antoni Marí Ribas – Portmany -, Pomar, Ferrer Guasch, Vicent Calbet, Ignacio Gil, Vicente Rincón, Chico Prats, Tur de Montis fins al mateix Carloandrés; així com molts d’altres artistes, alguns dels quals estan representats a la col·lecció.
Molts d’ells són noms propis que estan representats en aquesta mostra d’acusat eclecticisme, que es pot veure en el Refectori de l’antic Ajuntament d’Eivissa fins al pròxim 25 de setembre.
Predominen les obres figuratives, entre les quals hi ha paisatges campestres, vistes de Dalt Vila, carrers de la Marina, escenes costumistes, pageses o natures mortes. Però també hi ha alguna mostra d’art abstracte, com una obra de Bonet Vallribera, el quadre “Blaus” de Rafel Tur Costa – una obra que data de 1965 i que pertany als inicis de l’eivissenc en l’abstracció – o el “Díptic” de Zush (Evru).
Obres més destacades
Les 29 peces exposades – totes quadres excepte una escultura d’Anthony Gofer – són donacions rebudes a la Fundació en aquests darrers tres anys, algunes dels mateixos hereus de Carloandrés, però també del barceloní Josep Gimeno Valls o de Dolça Cabot filla de Joan Cabot Llompart, crític d’art mallorquí autor de l’obra “Ibiza y sus pintores”, editat a Palma l’any 1979, i que s’ha convertit en la referència per l’estudi de la pintura del segle XX a Eivissa i Formentera.
Entre les peces destacades que s’exhibeixen a la Sala del Refectori de l’Ajuntament d’Eivissa l’autoretrat de 1998 en la qual Carloandrés es representa a si mateix com un bohemi, amb gorra, pipa i violí i el retrat en el qual pinta a la seva dona vestida de fallera major de Natzaret – un barri de la ciutat de València – títol que va ostentar a la fi dels anys quaranta. El retrat posseeix la singularitat de ser ´l’única vegada que Carloandrés va pintar una obra de temàtica costumista. També ressalta un retrat a l’oli del rostre del bisbe Antoni Cardona – “Frit” – que data de 1961 i que va emprar per a fer un quadre de cos sencer del prelat que penja en el Palau Episcopal d’Eivissa.
Un acolorit llenç de Puig dels Molins obra primerenca de Vicent Ferrer Guasch, que posa en evidència que l’artista va tenir uns inicis més enllà dels blancs i de les formes geomètriques de l’arquitectura tradicional eivissenca, que el mateix autor retrata en un altre quadre que s’ha col·locat just al costat. Aquesta obra va ser rescatada per la Fundació i restaurada amb el patrocini de l’AISME, donat que el seu estat de deteriorament era molt destacat.
En la mateixa paret de la sala es poden contemplar dues de les obres amb més anys de la mostra, uns paisatges catalans del barceloní Josep Ballús Burguete, que es va establir a Eivissa, en concret a Sant Antoni, a mitjan anys seixanta.
Entre els quadres pintats més recentment està un llenç titulat ‘Flor d’ametller’ de Julia Fragua, que la pintora avilesa establerta a Eivissa va donar per a la subhasta d’art benèfica que va organitzar la Fundació Carloandrés el desembre passat amb la finalitat de recaptar fons per als damnificats per la Dana a València.
José Manuel Chico Prats, està representat per l’obra “Mercat Vell” que representa un mercat curull de vida i en primer pla un home amb abillament informal i darrere una dona vestida de pagesa, els dos amb un senalló. Una imatge icònica de l’Eivissa dels anys setanta del segle passat. Similar temàtica presenta el quadre al llapis i carbonet titulat “Al·lotes al mercat”, que signa Ignacio Gil Sala, un altre barceloní, com Chico Prats, que viatjava amb assiduïtat a les Pitiüses i que centrava la seva temàtica pictòrica en Eivissa. Una de les poques dones representada és una altra artista de Barcelona, Nieves Puente Pla, que va residir a l’illa, on va morir en 2006, amb el seu dibuix “Pagesa”
Bodegons i natures mortes
La temàtica de les natures mortes va ser la més representativa de l’obra de Vicente Rincón Garrido, del qual s’exposa el llenç “Natura morta amb sardines i cebes”. Pintor d’origen aragonès molt apreciat en els anys trenta a Espanya i els Estats Units. Va viure i pintar a Eivissa molt temps i va ser un referent per a pintors eivissencs com Portmany, Prats Calbet – “Coc” – que es referia a ell com el seu mestre – Joan Ribas «Joanet des Mestre» i Pepe «Savi». També dins l’apartat bodegons un dibuix del falsificador Elmyr d’Hory.
Altres obres
En sengles vitrines, hi ha també un díptic de l’artista Evru – abans Zush i Albert Porta – i dos petits quadres del qui es considera el pare de la pintura dominicana, l’artista català Josep Gausachs, que va pintar els anys trenta vivint a Eivissa i que en acabar la Guerra Civil es va haver d’exiliar República Dominicana.
