Estudi per a “Els contrabandistes”, 1913-1919.
Llapis compost sobre paper continu.
Fundació Museu Sorolla, núm. inv. 14439.
Revers: "Figura llegint i planta i alçat per al segon jardí de la Casa Sorolla". En la part superior esquerra lleuger estudi del tancament del segon jardí de la Casa Sorolla. A la dreta, figura femenina llegint. En la part inferior, un alçat del mateix espai, on s'aprecia una pileta rectangular, que es prolonga amb un "riad", i al fons una escultura entre columnes i masses vegetals. A la dreta, un desenvolupament en planta d'aquest espai, prolongant el "riad" cap a un espai quadrat. Al seu voltant unes tanques vegetals. En el seu costat esquerre apareix reflectida una nova font, envoltada de platabandes.
En el revers, Sorolla plasma algunes idees per al disseny del segon jardí, el més meditat dels tres espais que conformen el jardí de la casa Sorolla. Els dibuixos referents al disseny d'aquest espai poden datar-se des de finals de 1914 fins a principis de 1917, quan es va procedir a la plantació dels elements vegetals. En concret aquest dibuix ha estat datat entorn de 1915, perquè encara que en ell ja s'observen els elements fonamentals que conformessin aquest espai, la qual cosa apareix al fons tancant la composició en el dibuix de l'esquerra és una escultura dotada de cap i extremitats, molt diferent al togat romà que el pintor rebrà en 1916, i que inclourà a partir de llavors com a peça destacada en tots els seus dissenys (Crf. RUIZ LÓPEZ, D. "Inspiracions granadines en el Segon Jardí de la Casa Sorolla", a "Granada en Sorolla", 2011).
Madrid 2007, "La Casa Sorolla. Dibujos" Nº Cat. 52
2011-2012, Madrid, "Granada en Sorolla", Museo Sorolla, 04/10/2011-22-02-2012, pág.143
Granada en Sorolla. Ministerio de Cultura, 2011. pp. 143 y 144. Il. 40; Figura leyendo y dos esquemas para el segundo jardín (ca. 1915)
Como se ha señalado, en 1916 el Marqués de Viana regala a Sorolla un togado romano que cobrará gran protagonismo en la decoración del Segundo Jardín. Aunque, como hemos visto, en un dibujo de 1915 [Ilustración 40] aparece ya la idea de colocar una escultura en el testero este, desde que recibe este togado Sorolla le otorga un protagonismo indiscutible en casi todo lo dibujos, colocándolo como punto culminante de la línea marcada por la acequia y como punto de fuga de la vista desde el Primer Jardín..
SANTA-ANA, Florencio. La Casa Sorolla. Dibujos. Madrid: 2007. pp. 62. Nº Cat. 52; 52. Figura leyendo y dos esquemas para el segundo jardín, ca. 1915.
Fundació Carloandrés
Carrer de Formentera, 1, 4 pis.
07800 Eivissa
Tel: 971917888 / 670 246 326
www.carloandres.eu
[email protected]
