/
/
Estudi per a «Els contrabandistes» (anvers) Figura llegint i planta i alçat per al segon jardí de la Casa Sorolla (revers)

Estudi per a «Els contrabandistes» (anvers) Figura llegint i planta i alçat per al segon jardí de la Casa Sorolla (revers)

Joaquin
Sorolla Bastida

Estudi per a “Els contrabandistes”, 1913-1919.
Llapis compost sobre paper continu.
Fundació Museu Sorolla, núm. inv. 14439.

Fitxa Fundación Museo Sorolla

RESUM
Títol: Estudi per a "Els contrabandistes" (anvers) Figura llegint i planta i alçat per al segon jardí de la Casa Sorolla (revers)
Autor: Joaquín Sorolla
Data: 1919
Localització: Museo Sorolla
Núm. d'inventari: 14439
Detalls
Tipologia: Dibuix sobre paper
Tècnica: Llapis compost sobre paper continu.
Dimensions: 22,5 x 32,5
Procedència: Dipòsit a la Fundació Museo Sorolla
Estat de conservació: Regular
Inscripcions: Anvers: Angle inferior dret, Segell humit, Castellà, Inventariat Pons-Sorolla, Francisco (1948-1951) MUSEO SOROLLA 4439 [Segell circular] Anvers: Part dreta, Carbonet, Manuscrit, Castellà, Descriptiu Sorolla Bastida, Joaquín Contrabandistas / Ryan
HISTÒRIA

Per la nota autògrafa en la part dreta de l'anvers, es tracta d'un estudi per a l'obra "Els contrabandistes", pintada per Sorolla en 1919 per encàrrec de Thomas Fortune Ryan (Pantorba núm. 1823).

Ryan, un dels principals col·leccionistes nord-americans d'obres de Sorolla, va encarregar al pintor en 1913 dos quadres: "Ball en el cafè Novetats de Sevilla", que va pintar en 1914, i "Els contrabandistes", la realització dels quals va dilatar fins a 1919. El propi artista comentava a la seva dona en carta datada el 10 d'octubre de 1913: "li costaran bastants milers de duretes, perquè un d'ells és de força" (Cf. LORENTE, PONS-SOROLLA i MOYA, Epistolaris de Joaquín Sorolla II. Correspondència amb Clotilde García del Castell, Barcelona, Anthropos, 2008, carta núm. 92). Per tots dos quadres va pagar Ryan la quantitat de cent cinquanta mil pessetes.

Aquestes composicions responen a una primera idea de Sorolla, centrada en els contrabandistes transportant la seva mercaderia a lloms de rucs, per camins rocosos. "Seduït pels penya-segats d'Eivissa, que li permetien, de manera més acusada encara que a Xàbia, representar vistes de la mar de dalt cap avall, l'artista va canviar d'idea. Recordant les tradicions dels contrabandistes a l'illa i les seves rutes costaneres, va realitzar diversos estudis de les roques amb fons de mar" (Cf. BARÓ i DÍEZ, Joaquín Sorolla: 1863-1923, Madrid, 2009, pàg. 464-465).

Modalitat d'adquisició: Cesió imatge Museo Sorolla
Data d'adquisició: 21.07.2023
Modalitat de catalogació: Catàleg Eivissa
Data de catalogació: 21.07.2023
Exposicions

Madrid 2007, "La Casa Sorolla. Dibujos" Nº Cat. 52

2011-2012, Madrid, "Granada en Sorolla", Museo Sorolla, 04/10/2011-22-02-2012, pág.143

Bibliografia

Granada en Sorolla. Ministerio de Cultura, 2011. pp. 143 y 144. Il. 40; Figura leyendo y dos esquemas para el segundo jardín (ca. 1915)

Como se ha señalado, en 1916 el Marqués de Viana regala a Sorolla un togado romano que cobrará gran protagonismo en la decoración del Segundo Jardín. Aunque, como hemos visto, en un dibujo de 1915 [Ilustración 40] aparece ya la idea de colocar una escultura en el testero este, desde que recibe este togado Sorolla le otorga un protagonismo indiscutible en casi todo lo dibujos, colocándolo como punto culminante de la línea marcada por la acequia y como punto de fuga de la vista desde el Primer Jardín..

 

SANTA-ANA, Florencio. La Casa Sorolla. Dibujos. Madrid: 2007. pp. 62. Nº Cat. 52; 52. Figura leyendo y dos esquemas para el segundo jardín, ca. 1915.

Comparteix a les teves xarxes socials:
Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram
LinkedIn