De nou a Catalunya, s’instal·là al Masnou, lloc d’origen de la seva família. Exposà a Barcelona el 1929 (Sala Parés), i participà en les Exposicions de Primavera del 1933, el 1934 i el 1935, i fou un dels 33 pintors catalans de Joan Merli. A la postguerra exposà particularment a les Galeries Syra de Barcelona (1949 i 1951) i col·lectivament a l’Exposició Municipal barcelonina del 1951, i fou un dels pintors catalans que més prestigi obtingueren en els ambients més oberts del Madrid de l’època.
Des de 1931 i fins als anys setanta, amb un llarg parentèsi entre l’esclat de la Guerra Civil i la postguerra, va pintar regularment a Eivissa. Villà a Eivissa mereix un estudi en profunditat, no només per la importància i qualitat de la seva producció eivissenca, sinó també per la influència que el seu estil va tenir damunt l’obra de molts eivissencs, particularment a la pintura del seu amic Carloandrés, als paisatges d’Adrian Rosa, de Ferrer Guasch o del més jove Francesc Riera. Villà estigué a Eivissa entre 1931 i 1970, en què abandonà l’illa de forma definitiva decebut per la perduda de l’assossec i la pau que ell buscava per treballar.
Villà va viure a Eivissa, en períodes perfectament regulats – era un gentleman absolutament metòdic fins al darrer detall en els seus costums – que repartia les seves estances bianuals entre Eivissa i la Pobla de Segur. En un principi s’establí a Santa Eulària, per a després de la guerra baixar a Vila, a la Fonda La Marina, que va ser el seu lloc de residència puntual fins a la sortida de l’illa. Posteriorment va incorporar Altea a la seva dinàmica.
Fou premiat a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte (Madrid 1951) i participà en la Tercera (Barcelona 1955). Escollit pel mateix Ors, participà en alguns dels Salones de los Once de Madrid, ciutat on exposà individualment els anys 1963, 1965, 1968, 1973, 1975, 1977, 1984 i 1985. A Barcelona exposà regularment a la Sala Parés.