Beran, Bruno

[1] LLOBET TUR, BALLESTER, J.M., GIL SALINAS, RAFAEL. Mariano Tur de Montis, un pintor de Ibiza. València, 2002. Edita, Luís tur Llobet. ISBN 84-607-3047-7. Pàg. 8

Web sobre el pintor: http://brunoberan.com/

Pintor i retratista. Neix a la ciutat de Brünn (Brno actualment), capital de Moràvia (Txèquia), quan aquesta fa part de l’impreri d’Àustria-Hongria. El pare, Alois Beran, empresari jueu dedicat a a la confecció d’uniformes per a l’exèrcit imperial austríac, educa els dos fills, Phillip i Bruno, en el si de la cultura alemanya. Poc després de la mort de la mare (1901), esdevé afectat d’una malaltia pulmonar, que supera gràcies al seu internament a un sanatori dels Alps austríacs.

Recuperada la salut, ingressa a l’Escola d’Arts Aplicades de Viena, on estudia durant dos cursos (1903-04 i 1904-05). El 1905 es matricula a l’Escola de Belles Arts de Viena per passar poc després a l’Acadèmia de Belles Arts de Munic durant dos cursos (1905-06 i 1906-07). El 1906 hi munta un petit estudi, on treballa sol. Les obres que fa interessen a un marxant de Munic que té una galeria d’art. D’altra part, estudia violí amb molt bon aprofitament, però decideix dedicar-se plenament a la pintura. El 1907 marxa a Paris i asissteix a classes de la Grand Chaumière. S’interessa sobretot pels fauvistes, simbolistes i expressionistes. El 1913 exposa per primera vegada a Paris.

En començar la Gran Guerra, o Primera Guerra Mundial (IGM) (1914-1918), abandona París i torna a Brünn. Atesos els antecedents de salut, és considerat no útil per al servei d’armes i és destinat als serveis sanitaris. Munta l’estudi a la planta superior de la fàbrica del pare. Acabat el conflicte, fa nombrosos retrats d’Irene Subak (Brünn, Moràvia, 26-IV-1886 – Palma, 5 d’abril de 1979), esposa del seu germà Phillip, de la qual esdevé amant i, finalment, parella estable. Irene, mare de dos fills, Hermine (1909-2001) i Rudolph (1913-2008), formada al Conservatori de Viena, és cantant d’òpera i actriu. Filla d’una família de comerciants, es relaciona amb els cercles artístics de la ciutat. Irene i Bruno formen des dels anys 20 una parella unida i ben avinguda, que dura tota la vida. Irene es divorcia de Phillip el 1935 per casar-se amb Bruno.

El 1928 abandonen Alemanya i visiten Cannes (França). El 1919 arriben a Espanya, passen per la Costa Brava (Cadaqués, Tossa de Mar…) i s’instal·len a Barcelona. El 1933 visiten Eivissa i decideixen quedar-s’hi. Hi viuen el que diuen que són els anys més feliços de la vida. Estableixen amistat amb la família Tur de Montis. El 1936, arran de l’inici de la Guerra Civil espanyola fugen a Anglaterra a bord del destructor «The Grenville» per passar tot seguit a França. Es queden a París fins que l’ocupació alemanya fa que cerquin refugi a Madrid. El 1942 embarquen cap al Canadà des de Portugal. Resideixen a Montreal dos anys. El 1944 es traslladen a Nova York, però no s’hi troben còmodes i el 1947 van a Washington, on resideixen durant 15 anys. Irene contribueix al sosteniment de les finances familiars realitzant un programa de TV sobre cuina. El 1950 adquireixen la nacionalitat nord-americana. El 1967 passen uns dies a Palma i ell fa una exposició a Madrid. El 1969, arran del seu 80è aniversari, el pintor tanca l’estudi de Washington.

El 1971 fixen la residència a Mallorca i hi viuen durant 8 anys (1971-79). Mentrestant fan alguns viatges als EUA per motius de feina. El 5 d’abril de 1979, tres setmanes abans de fer els 93 anys, mor Irene. Aleshores ell es posa malalt de soledat i enyorança. Internat a una clínica privada, mor el 27 de juny següent. Poc abans del seu traspàs dóna al Museu de Mallorca 16 obres de diverses èpoques de la seva producció. Després de la seva mort, Rafel Perelló Paradelo publica l’obra “Ayer y hoy del pintor Bruno Beran”, que recull la descripció biogràfica que l’artista , per iniciativa pròpia, li havia dictat en els primers mesos del 1979.

L’obra del pintor es basa en un dibuix contundent i ben definit, que transmet a la composició l’aparença d’una gran solidesa. La preponderància del dibuix es veu reforçada gràcies a l’interés de l’artista pels jocs del clarobscur, la importància que dóna als efectes de relleu i el propòsit de dotar l’obra de profunditat. Com a retratista acreditat, els seus treballs varen tenir demanda por tot allà on va viure. En els retrats l’esguard del personatge és fugisser i furtiu. Es refereix a un instant en el qual el protagonista és captat mirant l’espectador en situació de sorpresa o descuit. El retrat femení és tractat habitualment amb colors clars, transparències, formes suaus i expressions de voluptuositat. Les composicions amb figures atreuen la seva atenció de manera continuada. Representen escenes familiars o de treball, que adesiara contenen representacions simbolistes. S’agrada de construir paisatges rurals i urbans, als quals sovint afegeix personatges que expressen aspectes del drama de la vida (fatiga, fam, fred…). També fa natures mortes que combinen elements decoratius i expressionistes. Els dibuixos sobre paper (tintes, carbó, etc.) excel·leixen per l’espontaneïtat i senzillesa. Els mestres que més l’interessen són Chagall, Matisse, Jawlensky, Kandinsky, Delaunay, Van Dongen i Van Gogh. En vida fa 30 exposicions individuals. Exposa a Viena, Munic, Berlin, Barcelona, París, Montreal, NYC, Washington, Tànger, San Antonio, Fort Worth, Austin, Connecticut, Londres, Madrid i Palma.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer Bruno Beran i Irene Subak en els seus darrers anys de vida. Tenien el costum de visitar sovint la galeria David, que Joan Oliver Fuster “Maneu” tenia al carrer Jovellanos (Palma). Els record molt units, enamorats mútuament com dos adolescents i abillats amb certa descurança. Formen una parella entranyable, que vessa amabilitat i fragilitat. Quan mor Irene, a Bruno el món li cau damunt i s’enfonsa. Sobreviu dos mesos i mig. Mor als 91 anys. Uns vint-i-cinc anys més tard conec el fill Rudolph, que ve a Mallorca per a la inauguració de l’exposició que el Museu de Mallorca dedica al pintor del 22 de març al 15 de maig de 2005. Al llarg d’una conversa sobre els pares i l’oncle, em facilita algunes de les dades cronològiques que hem exposat.

Bibliografia

Miquel ALENYÀ, “Bruno Beran (1888-1979)”, Museu de Mallorca, pàg. 8-23, Palma. 2005

Maria Magdalena ALOMAR REAL i Maria Magdalena NIETO CERDÀ, “Catalogació”, Exposició B.
Beran del 22/3 al 15/5 de 2005, Museu de Mallorca, pàg. 45-121, Palma, 2005

Bruno BERAN, “Notes biogràfiques”, Catàleg exposició antològica 1977, Museu de Mallorca, Palma, 1977

Rudolph BERAN, «The Life of Bruno Beran» (1888-1979)», www.oldboot.demon.co.uk/bruno

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS”, 1,  227-233, Promomallorca, Palma, 1996

GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, t. 2, pàg. 91, Palma 1993

MUSEU DE MALLORCA, “Catàleg de l’exposició antològica de B. Beran”, Palma, 1977

Joan OLIVER FUSTER, “Presentació”, Catàleg exposició antològica 1977, pàg. 5, Museu de Mallorca, Palma, 1988

Joan OLIVER FUSTER, “Bruno Beran en el record”, Museu de Mallorca, pàg. 25-27, Palma, 2005

Joana M. PALOU SAMPOL, “La donació de Bruno Beran al Museu de Mallorca: el compromís de la tradició”, Museu de Mallorca, pàg. 29-35, Palma, 2005

Rafel PERELLÓ PARADELO, “Ayer y hoy del pintor B. Beran”, R. Perelló editor, Palma,1979

Rafel PERELLÓ PARADELO, «Bruno Beran y su circustancia», Biblioteca Maneu, núm. 15, Palma, 1988

Rafel PERELLÓ PARADELO, “Bruno Beran, pintor rodamón”, pàg. 37-43, Museu de Mallorca, Palma, 2005

Pilar RIBAL, «Bruno Beran, el intérprete del alma humana», Suplemento El Cultural, «El Mundo», 28-IV-2005, Madrid