Barrau Buñol, Laureà

Barrau Buñol,

Laureà

1863
Caldes d’Estrach, Barcelona
- 1957
Santa Eulària del Riu, Eivissa
Laureà
Barrau Buñol

Biografia

Pintor d’història que també va conrear la pintura de gènere. Va començar la seva formació a l’Escola de Belles arts de Barcelona, on va ser deixeble d’Antonio Caba. En 1884 va obtenir per oposició la Pensió Fortuny, concedida per l’Ajuntament de Barcelona per a ampliar els seus estudis a París, on va ser deixeble de Jean-Léon Gérôme. Va concórrer assíduament a exposicions nacionals i internacionals; en les Nacionals de Belles arts de 1892 i 1904 va ser premiat amb tercera i segona medalla pels llenços Escardadoras i Taponeras de l’Empordà; i en les Universals de Barcelona i Brussel·les de 1888 va obtenir sengles segones medalles.

En 1929 va ser nomenat Societaire dels Salons de París. La seva obra es caracteritza per una evolució des de les severes propostes d’herència neoclàssica cap a una concepció marcada per la lluminositat i les transparències. Els seus llenços es troben repartits per museus de Madrid, Barcelona i Buenos Aires

Descobrí Eivissa el 1912 i des d’aleshores hi passà temporades, fins que s’hi establí (1931) de manera permanent. Morí a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa) el 21 d’octubre de 1957, als 93 anys.

En morir el pintor, en 1957, la seva vídua la francesa Berta Vallier, va cedir a la parròquia les propietats limítrofes a l’església, alguns mobles que els havien acompanyat i una col·lecció de 106 quadres, a condició que romanguessin junts. Així va ser com va néixer, als peus de l’església, el Museu Barrau, que, durant dècades, paisans i turistes van gaudir els diumenges en acabar la missa.

Al voltant de 2010, la casa va tancar les seves portes, corcada per humitats que ja havien començat a afectar la col·lecció, i posteriorment va ser restaurada i habilitada com a habitatge parroquial. Els quadres es van traslladar provisionalment al Museu Etnogràfic i, en 2014, l’Ajuntament va habilitar una nova Sala Barrau, en l’antiga seu del Sindicat Agrícola del Passeig de S’Alamera.

Llegir més

Exposicions individuals

1923. Nova Yorck

Homenatges:

1996 – 1997. L’Obra Social de Caixa de Balears “Sa Nostra” li dedicà una exposició d’homenatge a Eivissa, que posteriorment mostrà al Centre de Cultura de Palma, i publicà un catàleg il•lustrat.

Llegir més

Exposicions col·lectives

1888. Exposició Universal de Barcelona de 1888 presenta l’obra “La Rendició de Girona el 1809”. Segona medalla

1935. Exposició commemorativa del «VII Centenario de la Reconquista de Ibiza y Formentera» a Ebusus

Llegir més

Cites bibliogràfiques

CABOT LLOMPART, J.Ibiza y sus pintores. Pag.8,23,36,85,86,87,89. Palma, 1979

Laureà Barrau i Buñol, Wikipèdia

VALLIER, BERTA. Vida de Laureano Barrau. Edit. Ajuntament de Terrassa, 1960. 39 pàgines

DIVERSOS AUTORS, La pintura catalana, Vol. IV, pàgs. 39 – 40. Barcelona, 1994. Carroggio/Skir

DIVERSOS AUTORS, Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Volum I. ADRI- CAST. Pàgs. 158 – 162. Palma, 1996

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera Barrau i Buñol, Laureà (Barcelona 1863 – Santa Eulària des Riu 1957)

Llegir més

Hemeroteca

Llegir més

Fonts

LAUREÀ BARRAU AL MAVE. MUSEU VIRTUAL – FONS D’ART DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA

MIQUELCINEMA. EL BLOG DE MIQUEL ALENYÀ. Laureà Barrau Bunyol (Barcelona, 27 de desembre de 1863 – Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), 21 d’octubre de 1957).

Pintor i dibuixant. En acabar el batxillerat (1879), ingressa a l’Escola de Llotja, on es alumne d’Antoni Caba, Claudi Lorenzale i d’altres mestres. Viatja a Madrid i Paris i guanya el Premi Fortuny, de l’Ajuntament de Barcelona, per ampliar estudis a Roma.

A l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 presenta l’obra “La Rendició de Girona el 1809” (1887, Museu d’Art Modern , Barcelona), que és guardonada amb una segona medalla. Tot seguit fa una estada de tres mesos a Tànger per inspirar-se en la lluminositat i l’exotisme del Marroc. Després viatja a Paris, on resideix durant una llarga temporada (1889-1903) i on es casa (1898) amb Berthe Vallier, amb la qual comparteix la resta de la seva vida. A Paris es relaciona amb el pintor Jean-Léon Gérôme (1824-1904), que esdevé un dels seus mestres de referència.

Treballa amb constància i sense concessions a la vida bohèmia, que no li agrada. Sent gran afecció pels paisatges mariners, la gent del mar i del camp, els espais assolellats amb intensitat. S’agrada d’analitzar la relació de la persona humana amb el medi: segadors, pageses, aiguaderes, pescadors, conradors, collidores, etc. Sent gran simpatia per tota casta d’animals domèstics, com ara mules, ases, vaques, gossos, etc. Li importa el dolor, la fatiga, la duresa del treball, que contempla amb realisme naturalista i sobrietat acadèmica. La temàtica que prefereix és costumista, adobada de realisme social, tipisme i de gust per la captació del moment fugisser i irrepetible. A més d’olis sobre tela, fa dibuix, gravat, pastel, aiguafort i aquarel·la. És un excel·lent retratista.

Exposa a Barcelona, Madrid, Paris, Roma, Palma, Buenos Aires, Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Nova York (1923) i altres localitats.

Hi ha obra seva al Museu de Cau Ferrat (Sitges), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Terrassa, Museu Municipal de Tossa, Ajuntament de Terrassa, Caixa de Balears “Sa Nostra”, Museu Barrau (Santa Eulàlia del Riu) i d’altres.

L’Obra Social de Caixa de Balears “Sa Nostra” li dedicà (1996-97) una exposició d’homenatge a Eivissa, que posteriorment mostrà al Centre de Cultura de Palma, i publicà un catàleg il•lustrat.

Descobrí Eivissa el 1912 i des d’aleshores hi passà temporades, fins que s’hi establí (1931) de manera permanent. Morí a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa) el 21 d’octubre de 1957, als 93 anys.

Museu Barrau. Santa Eulària (Eivissa. Illes Balears)

Llegir més

Obres de l'autor:

Comparteix a les teves xarxes socials:
Facebook
Twitter
LinkedIn