Terrace Garden

De Frances Hodgkins a Karl Hagedorn, 29 de gener de 1933, Eivissa, Illes Balears Espanya

«... Haig de dir amb aquesta clara llum d'ivori que cada objecte comú té un aspecte important i significatiu -em pregunto què faríeu dels temes aquí- que les coses apareixen amb una simplicitat dura menys tot el detall -res s'ha apuntat (bouchée) o amagat com en gris, o la llum marró del nord-. Per descomptat, més endavant, aquesta intensa llum solar convertirà el color en negació absoluta, però en aquest moment hi ha una completa bellesa. Les cases de teulades planes de colors pàl·lids sense finestres donen un sentiment de descans cec, d'immens espai.”

Frances Hodgkins va arribar a Eivissa, Espanya, el desembre de 1932, romanent a l'illa durant més de sis mesos. Una vegada que les temperatures van millorar, Hodgkins va pujar regularment a la ciutadella emmurallada de Dalt Vila que domina el municipi a sota. Des d'aquest punt de vista va tenir nombroses vistes a mà, i igualment important, l'avantatge de la solitud, permetent-li concentrar-se en el seu treball.

Una ubicació afavorida era un camí rugós que s'allunyava de la ciutadella al llarg de la cresta amb vistes a la badia de Figueretas. A més de fer estudis dels molins de vent que s'alineaven al camí, va anar més lluny, descobrint un conjunt estret de passos precipitats que condueixen cap a l'aigua, amb petites cases aferrades al costat del turó. Va pintar la casa més baixa en almenys tres ocasions, centrant-se en el pati emmurallat al davant. Cadascun va ser pintat des d'un angle diferent.

Al pati d'Eivissa (FH1026, Universitat d'Auckland) Hodgkins pinta un ocell en una gàbia, prenent el sol, mentre que a Eivissa, Illes Balears (FH1018, Museu de Nova Zelanda Te Papa Tongarewa), un gat aguaita al llarg de la paret més propera al mar, animant l'escena. El mateix pati és esmentat en l'actual Jardí de Terrasses de l'Aquarel·la, Eivissa 1933, però Hodgkins s'ha mogut per un o dos passos de manera que la paret final destaca contra l'aigua. És alhora una composició subtil i magistral en la qual no es deixa res a l'atzar. Les diagonals de la paret i el seu aflorament es troben reflectides per la paret ocre de la casa, mentre que la línia ondulada de teules a la vora del sostre condueix al nostre ull a través de la costa escombrant a la línia de turons més enllà, puntuats per les verticals agitades d'un arbre les branques del qual destaquen contra el cel. La costa rocosa al voltant de la península d'Eivissa està coberta de peres i aloes espinoses que prosperen en el seu entorn salat. Tot i que és impossible identificar les plantes que Hodgkins ha pintat, tradueix les seves formes en una sèrie de línies pintades ràpidament contra els tocs d'ocre de la paret rocosa.

Al febrer de 1934, dos mesos després que la seva gran exposició hagués conclòs, Hodgkins va ser convidada per Duncan Macdonald de Lefevre Galleries per dinar amb la famosa escriptora Rebecca West, la compradora de Terrace Garden, Eivissa. Hodgkins va respondre: "... Sona molt atractiva la trobada de Rebecca West... – però simplement no puc prometre venir, sentint com ho faig al meu punt més baix d'intel·ligència...” Tot i ser reticent, va sucumbir, i West més tard va adquirir una segona aquarel·la, Bradford-on-Tone c.1937.

El nom de casada de West era Cicily Andrews, de soltera Fairfield, però és més coneguda pel seu nom editorial Rebecca West. Va ser la mare d'Anthony West, que amb la seva esposa Kitty West, van ser partidaris influents de Frances Hodgkins, i van ser representats en la pintura de Hodgkins.

_
Escrit per Mary Kisler