Henninger, Manfred.

Manfred Henninger, nascut a Backnang, Württemberg, el 2 de desembre de 1894, es va formar al principi com a pastisser al negoci del seu pare a Tübingen. Henninger es va oferir voluntari per al servei militar el 1914, va ser greument ferit i a partir de 1916 va rebre lliçons de Heinrich Seufferheld, un instructor universitari de dibuixant. El 1919 Henninger va començar a estudiar a l’Acadèmia d’Art de Stuttgart, on Pötzelberger era un dels seus professors. Va fer nombrosos paisatges mentre es va quedar a Allgäu durant l’estiu de 1921. Aquell mateix any la Mannheim Kunsthalle va adquirir un autoretrat d’Henninger. Henninger va continuar els seus estudis des del trimestre d’hivern de 1922 a l’Acadèmia de Dresden amb Albiker i Kokoschka. Més tard Henninger va anar a Berlín, on va ser admès a importants col·leccions privades per recomanació de l’historiador de l’art Julius Meier-Graefe. Henninger va veure per primera vegada Picassos a la casa Mendelson, impressionistes i una col·lecció de Cézannes als Cassirers. El 1926 Manfred Henninger va fer la seva primera exposició individual al Kunsthaus Schaller de Stuttgart. El 1929 Henninger va unir forces amb Manfred Pahl, Wilhelm Geyer, Alfred Lehmann i Gustav Schopf per fundar la «Nova Secessió de Stuttgart». Després d’exposicions reeixides, Manfred Henninger va emigrar a Suïssa per motius polítics i posteriorment va marxar a Eivissa. Les Illes Balears van inspirar un dels períodes més prolífics i creatius d’Henninger, durant el qual va realitzar unes tres-centes pintures a l’oli. Henninger va deixar Eivissa i es va traslladar a Tonco al Ticino per fugir de la Guerra Civil Espanyola. El 1941 Henninger va començar a treballar amb ceràmica i va escriure assaigs sobre els impressionistes francesos per a la revista ‘Blätter für die Kunst’. Malgrat la generosa ajuda d’alguns dels seus companys artistes, Henninger va patir pobresa i aïllament durant els anys de guerra a l’exili perquè no va poder unir-se a l’escena artística suïssa. Nomenat a l’Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart el 1949, va tornar a Alemanya. En aquella època Henninger es concentrava en murals a gran escala i quadres figuratius. Després de la seva jubilació l’any 1961, Henninger es va centrar més en el dibuix i l’estampa: va fer il·lustracions a les «Metamorfosis» d’Ovidi i els seus primers dibuixos de ballet i dibuixos i pastels per il·lustrar els «Geòrgics» de Virgili. El 1967/68 Manfred Henninger va ser convidat a la Villa Massimo de Roma. El 1975 es va muntar una retrospectiva a gran escala de l’obra d’Henninger al Württembergischer Kunstverein de Stuttgart. Henninger va continuar viatjant al sud d’Europa per pintar i trobar inspiració per a la seva obra fins a una edat molt avançada. Manfred Henninger va morir a Stuttgart el 5 d’octubre de 1986.

Més aportacions biogràfiques:

Manfred Henninger, que havia estudiat amb Oskar Kokoschka entre d’altres, s’havia convertit en una part consolidada de l’escena artística de Stuttgart a principis dels anys trenta. La seva pintura figurativa es va alimentar de la seva visió del món panteista. El març de 1933, la seva prometedora carrera va acabar bruscament. Avisat de la seva imminent presa per part dels nazis, l’artista comunista compromès va fugir d’Alemanya. Va ser l’inici d’un període d’exili de setze anys.

Henninger va viatjar per Suïssa i França fins a Espanya des d’on es va traslladar amb la seva família (que des de llavors s’havia unit a ell) a Eivissa. Al llarg de la seva vida l’artista va quedar fascinat pels paisatges i el motiu dels banyistes; hi va pintar centenars de quadres. A la tardor de 1936, la família va abandonar l’illa per por de l’aproximació de la Guerra Civil Espanyola. Henninger va viatjar sol a Suïssa. La seva dona i els seus fills, llavors molt embarassats, van anar a Alemanya i no el van seguir definitivament al seu exili al Ticino fins al 1940. Abans, l’artista havia viscut anys de solitud, i també de greus malalties, durant els quals no va deixar mai de pintar, llegint sobre la mitologia antiga i l’escriptura creativa, tot el que li donava sustento.

Poc després d’acabar la guerra, Henninger va sol·licitar des de l’exili a Suïssa un treball a Alemanya i va ser nomenat a finals de 1949 a la Kunstakademie de Stuttgart . Les seves quatre dècades de treball després de la seva emigració, incloent-hi nombrosos dibuixos, estan profundament marcades pels anys forçats d’exili. Això és evident, per exemple, en la continuació del seu treball ceràmic.

Selecció d’obres importants:
Bauernhof a Ibiza mit Palme (1936)(2)

«Immediatament després d’arribar a l’illa em vaig instal·lar en un edifici nou a mig acabar al port i vaig pintar la vista des dels balcons sobre la ciutat, el port i el mar. La lluentor i la vida acolorida era nova per a mi i no deixava de sorprendre’m» Manfred Henninger, Ein Bekenntnis zur Malerei, 1947 (*)

Després de la fugida del pintor Manfred Henninger d’Alemanya el 3 de març de 1933 en previsió de la seva imminent detenció pels nazis per motius polítics, es va traslladar a Espanya via Suïssa i França. A finals d’estiu d’aquell any va decidir quedar-se més temps a Eivissa amb la seva família a causa del baix cost de la vida.

El quadre d’Henninger «Hafen von Ibiza» (1) mostra una visió des d’una perspectiva elevada d’un veler sense aparell amb un casc blanc que s’està descarregant al moll. El pintor capta l’enrenou dels humans i dels animals amb pinzellades brusques i ben col·locades. La conca del port, vorejada per una costa urbanitzada i una serralada a l’horitzó, s’estén darrere del vaixell. «

A Espanya la meva paleta va assolir la seva màxima brillantor, provocada per la llum radiant del món exterior» va afirmar Henninger, explicant retrospectivament el quadre Hafen von Ibiza (Henninger, Ein Bekenntnis zur Malerei, 1947).

Durant l’exili a Eivissa, l’emigrant va crear una obra important d’uns 300 quadres, incloent-hi nombrosos retrats per als quals va construir expressament un estudi a l’ombra amb pals de bambú (sic, deu de voler dir canyes) al jardí de la seva primera llar. Quan s’acostava la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 es va veure obligat a fugir precipitadament i va haver de deixar enrere gairebé totes les obres d’art creades a l’illa. Henninger només va aconseguir recuperar-ne una part als anys cinquanta.

(*)Henninger, un compromís amb la pintura, 1947

(1) Port d’Eivissa

(2) Casa pagesa amb palmera