Sorolla Bastida, Joaquin

Format en els seus anys més primerencs amb l’escultor Cayetano Capuz, va estudiar des de 1878 en l’Acadèmia de Sant Carles de València, on els seus mestres Gonzalo Salvá (1845-1923) i Ignacio Pinazo li van introduir en la pintura a l’aire lliure. Al començament dels anys vuitanta va viatjar a Madrid i va estudiar l’obra de Velázquez i de Ribera en el Museu del Prado. En 1884 va participar en l’Exposició Nacional de Belles arts amb «El dos de maig» (P6740), amb el qual va collir els seus primers èxits, malgrat el primerenc de l’obra. Pensionat poc després per la Diputació de València, va viatjar a Roma i a continuació a París. En 1888 va casar a València amb Clotilde García del Castell, filla d’un prestigiós fotògraf valencià Antonio García, i es va instal·lar a Madrid dos anys després, on va estar en contacte amb el pintor José Jiménez Aranda. En 1892 la seva escruixidora pintura «Una altra margarida» (Saint Louis, Missouri, Washington University Gallery of Art) va rebre la primera medalla de la Nacional d’aquest any i el premi únic de la Internacional de Chicago de l’any següent. Fins a 1900, Sorolla va acumular un gran nombre de guardons, entre els quals destaca el grand prix de París i la medalla d’honor de la Nacional de Madrid d’aquest any, La majoria d’aquests premis els va obtenir per pintures que tracten d’oferir una perspectiva realista al costumisme burgès, inspirat moltes vegades en les labors marineres de la seva terra natal, com en «Encara diuen que el peix és car». En aquests anys, en els quals havia entrat en contacte amb l’obra de pintors estrangers com Jules Bastien Lepage (1848-1884), Adolf Menzel (1815-1895) i diversos pintors escandinaus, cobra cada vegada més importància en la pintura de Sorolla la preocupació per la captació de la llum natural. En els primers anys del segle XX, recolzat pels èxits que havia acumulat ja, i potser també a causa de la influència del seu gran amic el paisatgista Aureliano de Beruete, es va dedicar a viatjar per tota Espanya. En aquests primers viatges va ser determinant la seva estada en el sud del país, on la seva paleta s’enriquiria pintant els paisatges i jardins àrabs de Granada i Sevilla, així com escenes de la platja llevantina, com a «Nois a la platja». En 1906 va enlairar la seva carrera comercial a nivell internacional, perquè va exposar en les galeries Georges Petit de París. Un any després va viatjar a Alemanya, i el següent a Londres. En 1909, per invitació de Archer M. Huntington (1870-1955), va exposar a Nova York, on l’èxit de la seva obra va ser irresistible, les crítiques molt favorables i el mercat va reaccionar amb gran entusiasme. Dos anys després Huntington li va encarregar la monumental decoració mural per a la Hispanic Society d’aquesta ciutat, en la qual havia de reflectir les gents i pobles d’Espanya, segons les seves característiques regionals, la qual cosa va obligar el pintor a viatjar per tot el país captant prototips folklòrics per a la seva obra. Al final d’aquest extenuant projecte artístic, Sorolla encara realitzaria algunes de les seves pintures més interessants com «La migdiada» (Madrid, Museu Sorolla), així com les nombroses vistes del jardí de la seva casa madrilenya, avui convertida en el museu que porta el seu nom

Reconeixements:

^{Ordres:
Cavaller Gran Cruz de l’Ordre Espanyola i Americana d’Isabel la Católica
Cavaller de la Legió de Honor
Cavaller Gran creu de l’Orde Civil d’Alfonso XII
Cavaller comendador de l’Orde de San Olaf
Oficial de la Legió de Honor
Gran Oficial de l’Ordre de la Corona de Italia
Càrrecs:
Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València.
Medalles:
Medalla d’Or de Segona Classe en l’Exposició Internacional de Munic per la seva obra Rogativa a Burgos – (1892)
Medalla de Primera Classe en l’Exposició Nacional per la seva obra Una altra Margarida! – (1892)
Medalla d’Or de Tercera Classe en el Saló de la Societat d’Artistes Francesos de París per la seva obra El petó de la relíquia – (1893)
Medalla de Segona Classe en la IV Exposició Internacional de Viena per la seva obra El petó de la relíquia – (1894)
Medalla d’Or de Segona Classe en l’Exposició Internacional de Munic per la seva obra Cosint la vela – (1896)
Gran Medalla de l’Estat austríac en l’Exposició Internacional de Viena – (1897)2}​