Alentorn, Eduard B.

Escultor català. És l’autor del  monument a Vara de Rey a Eivissa juntament amb l’arquitecte August Font Carreres . Va estudiar a  l’Escola de la Llotja de Barcelona com a estudiant de Dibuix Antic, Escultura i Anatomia Pictòrica fins a l’any 1874 en què va finalitzar els estudis. El seu mestre principal fou Joan Roig i Solé, amb qui ja havia començat a estudiar escultura als tretze anys en el seu taller del carrer d’Aragó. Va estar estudiant uns anys a Roma fins a 1881, encara que no queda clar per quina entitat va ser becat.

La Comissió de la Ciutadella, havent abandonat el treball els germans Vallmitjana, li va encarregar a ell l’execució del grup central de la Cascada del Parc, Alentorn va executar l’obra tot sol i a més li va afegir tota classe de detalls que no figuraven en el projecte dels Vallmitjana. Aquest fet fa que l’obra es pugui considerar, sens dubte, com a obra de Alentorn i no dels germans Vallmitjana.

Un any després (1883), signarà el contracte amb la Comissió de la Ciutadella per a la realització de dues escultures sedents que es col·locaran en la Façana del Museu Martorell.

En 1881 participa en l’Exposició Nacional de Belles arts de Madrid amb l’escultura del Fill Pròdig, el mateix any que va guanyar el Concurs per al Monument a Ramon Llull que s’organitzava a Mallorca. En 1882 participa en el Concurs per al Monument al General Prim quedant en segon lloc. En els anys següents li van ser encarregades les escultures sedents de Félix de Azara i Jaume Salvador per a la façana del Museu Martorell –escultures premiades amb la medalla de bronze en l’Exposició Universal de 1888, la Font de la Guineu i la Cigonya, l’Astròleg (escultura desapareguda) i les Al·legories de la Fama que coronaven el Palau de Belles arts de Barcelona, així com els Putti que decoraven la façana d’aquest.

És en aquesta primera època que per greus problemes familiars amb el seu pare, Alentorn decideix no signar ni utilitzar mai més el cognom del seu pare i utilitzar per sempre només el de la mare.

En 1888 col·labora amb una escultura, La Marina, en el Monument a Güell i Ferrer. Seguidament, va realitzar el mateix any les escultures del Capità Margarit i l’Efígie de fra Juan Pérez per al Monument a Colón.

Els anys següents estan marcats per la realització de les 3 escultures de la Façana de la Catedral (1890) i pels 3 relleus i 4 escultures del Palau de Justícia (1894-96).

En 1900 realitza la Santa Eulalia per al Pla de la Boqueria i seguidament també va realitzar el Relleu del Timpà de la Basílica de Santa María de Villafranca del Penedès. En 1904 va realitzar un dels seus monuments més destacables, el Monument al General Vara de Rey per a la ciutat d’Eivissa.

A partir de 1906 va començar a treballar en l’obra del Cimborri de la Catedral de Barcelona que va nodrir amb els 8 àngels que l’envolten i la colossal escultura de Santa Elena que el corona, acabada en 1910, el mateix any que acabava l’escultura de l’Al·legoria de la Religió per al Mausoleu Malagrida del Cementiri de Montjuïc i que esculpia el Crucifix per a la Cripta de la Capella de Manuel Girona en la Catedral de Barcelona. En 1915 va treballar en 3 fonts públiques per a l’Ajuntament de Barcelona: la Font de la Tortuga, la Font de la Llauradora i la Font del Negret.

Una de les últimes obres que coneixem és el bust de Ferran Alsina (avui en el mNACTEC), que originalment es trobava en el Museu de la Mentora Alsina del Tibidabo.

Alentorn va morir el 7 de setembre de 1920 a Manresa, Barcelona, on treballava en l’elaboració del Monument als Iniciadors de la Séquia, que no va poder acabar.