Argimon Granell, Daniel

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’inicià a les tècniques del gravat al taller de son avi, ampliant estudis de litografia en el Belles arts de Paris i graduat en aquesta tècnica per l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona, estudis de serigrafia en The Pratt Center de Nova York.
Pintor català adscrit a l’escola de l’informalisme català del qual n’és un dels referents en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria.

A partir de 1961, que va fer la primera exposició individual a Lausana, va aplicar el collage, que es va convertir en gairebé una constant en la seva obra, a força de papers retallats o cromets. Entre aquest tipus de collage i el color, a poc a poc va desenvolupar un diàleg que va conduir l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret.

Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra es va acostar successivament a l’Art Pop, amb influències d’Andy Warhol, Tom Wasselman, Roy Linchenstein, arribant a la neo figuració amb influències de Arp i Miro,1972-1977 i passar novament a l’expressionisme abstracte.

Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, compatibilitzant aquesta feina amb les classes de dibuix al Liceu Francès. Mantingué tota la seva vida una forta vinculació a Eivissa, on exposà en reiterades ocasions. Entre 1962 i 1973 hi realitzà diverses exposicions individuals: 1962 Galeria Vedrà, i els anys 1963 a 1965, 1967, 1970 i 1973 a la Galeria Ivan Spence. Entre les exposicions col·lectives va participar en el “I Salon de Pintura Española en Ibiza” (1961) al segon (1962) a la galeria Vedrà, i al IV “Salón” organitzat per la Galeria Ivan Spence. Hi ha una obra seva a la col·lecció del MACE.